'NYT' posa La Masia com a model d'escola de futbolistes
Destaca els avantatges esportius, econòmics i socials de l'estil de formació blaugrana. Es tracta de fer créixer cervells futbolístics
BarcelonaThe New York Times publica avui un reportatge sobre La Masia blaugrana, recordant que vuit dels homes de l'equip que demà jugarà la final de la Champions hi han crescut. "La Masia s'ha convertit en un model internacional dels beneficis financers, esportius i socials de formar jugadors a casa", afirma el diari. Un model que contraposa a l'americà, basat en les escoles, i l'europeu, en què "els millors jugadors sovint deixen els estudis als 15 anys per dedicar-se plenament a l'esport".
"Una dotzena de jugadors del Barça B, igual que una de les seves estrelles, el migcampista Andrés Iniesta, estant continuant els seus estudis", explica Jeré Longman, autor del text. Carles Folguera, director de La Masia, ho explica assegurant que "no només els preparem per jugar a futbol, també per a un altre futur, si l'esport no funciona". Gerard Piqué destaca el bon ambient del vestidor que desperta el fet que bona part dels jugadors hagin conviscut durant anys.
"Uns 210 nois de 7 a 18 anys participen a l'escola de futbol del Barça. Una dotzena d'entre 11 i 14 anys viuen a La Masia, equipada amb menjador, biblioteca i sala d'informàtica. Fins a 48 nois de 15 a 18 viuen en habitacions davant per davant del Camp Nou. Els que són de Barcelona viuen amb els pares, com altres que han vingut de diversos països amb les seves famílies", explica l'article.
El diari, que recorda el trasllat el mes vinent de l'acadèmia a les instal·lacions de Sant Joan Despí, recull la rutina diària a la casa: llevar-se a tres quarts de set, esmorzar, classes de vuit a dues, dinar, descans i grups d'estudi obligatori. Els entrenaments es fan de set a tres quarts de nou del vespre, abans de sopar. Els llums s'apaguen a dos quarts d'onze per als més petits i a les onze per als més grans.
Una frase de Carles Folguera resumeix l'esperit de la casa: "És important mostrar-los el valor de l'esforç i la humilitat. Només amb talent no n'hi ha prou". Cada resident de La Masia té un ordinador portàtil. El personal està format de cuiners, nutricionistes, un metge, un psicòleg, tutors i monitors que acompanyen els joves en sortides a la ciutat, per ajudar-los a passar "l'aspra experiència de ser separats de les seves famílies i la pressió de l'èxit quan encara són tan joves".
"Des d'un punt de vista econòmic, formar els teus propis jugadors no és diferent de conrear les teves pròpies verdures. T'estalvia diners al mercat", apunta el diari. L'article compara les despeses amb fitxatges del Barça i el Madrid i cita Folguera assegurant que el Barça no es podria permetre comprar Messi, Xavi i Iniesta alhora. "Els jugadors de 8 o 9 anys del Braça ja mostren el seu fascinant estil de passis curts i rítmics. Especialment per als més joves, aprendre a jugar amb la pilota és més important que guanyar. Just el contrari de la manera en què els nens dels Estats Units aprenen a jugar a futbol", sentencia.
"A Amèrica és guanyar o morir", diu Claudio Reyna, director tècnic de la selecció juvenil de fubol dels EUA. "A Barcelona, eduquen els jugadors. I crec que és important que puguin créixer tranquils en un entorn adequat, on no se'ls jutgi constantment si guanyen o perden. Busquen jugadors amb cervell de futbolista".
"La paciència té la seva recompensa. Al final, el barça demana títols, i no només un joc bonic. Els jugadors han de créixer d'acord als principis del club, o són substituïts. Xavi i Iniesta van créixer al Barça, però el temps mitjà d'estada a La Masia és de tres anys. La majoria va a parar a un altre equip o deixa l'esport", apunta.
