Les claus del City-Barça

BarcelonaQuan dos equips volen assemblar-se tant, acaben trobant les solucions en els manuals més imprevistos. És el que explicaria que el City-Barça d'aquest dimarts hagi sigut un duel de contracops, de respostes immediates a les errades del rival. Per enfrontar-se a un equip que anunciava pressió alta i intencions ofensives, calia ser efectiu de cara a porteria i minimitzar els errors en camp propi i, a diferència del que va passar a Barcelona, el City ha conviscut millor amb aquesta exigència. Especialment en l'última hora de partit. Han acabat sent els anglesos els que han portat el ritme del partit, determinant quan i com passaven les coses, gràcies a l'activació de De Bruyne per dins i a la desactivació de Messi en fase ofensiva. I això que, fins al minut 37, semblava que el partit estava sota control blaugrana.

Des del primer segon a l'Etihad, s'ha jugat sobre els plans previstos pels entrenadors. Potser ha sigut inesperada la baixa possessió del City al primer temps (amb molts trams per sota del 30%), que en part ha sigut conseqüència d'unes intencions lleugerament matisades en el conjunt 'citizen' en relació al duel de la primera volta.

En cada acció de sortida de pilota des del darrere, tant el Barça com el City han avançat les línies per pressionar a dalt.

Potser el City no ho ha fet tan agressivament com fa dues setmanes. Guardiola, tot i que ha repetit la fórmula de mantenir a baix un lateral per traçar una línia de tres defenses i enviar inicialment Zabaleta a dins amb Fernandinho (estructurant-se en una mena de 3-2 a la base), de seguida ha obert la posició del lateral argentí per donar-li més naturalitat a les seves recepcions en la zona conflictiva.

La recepció interior del lateral, en la pissarra de Guardiola, havia de trobar-se en una zona més avançada del camp.

Però al City, la pilota no li ha durat gaire. I en part, perquè el Barça ha volgut (i ha pogut) precipitar els seus atacs. Luis Enrique ha situat la seva línia defensiva tan a dalt que el City tenia poques més sortides que la passada a l'espai.

En el seu torn de pilota, el Barça (que en el primer quart d'hora ha situat els centrals a perfil canviat, amb Mascherano per l'esquerra i Umtiti per la dreta) ha estat més clarivident i ha eliminat amb relativa facilitat la pressió alta anglesa, carregant sobretot per la banda de Digne. Les intencions del City semblaven clares: animar al lateral a que pugés i s'incorporés a l'atac.

Era una manera de traçar una trampa al Barça i enxampar-lo al contracop. Sterling esperava, pacient, per activar-se quan el City recuperés la pilota.

El pas dels minuts, però, ha diluït aquest guió i s'ha consolidat el domini del Barça, capaç de trobar els espais entre línies per atacar. L'estructura defensiva del City no era prou espessa, quedava en un 4-2-3-1 poc compacte, dèbil a les combinacions ràpides del Barça.

André Gomes i Rakitic han interpretat bé l'escenari i han sabut buscar l'esquena de la segona línia de pressió 'citizen', amb recepcions als costats del doble pivot.

Tot i la sensació de control blaugrana, el partit s'ha desencallat en un contraatac, després d'un córner no finalitzat per Agüero. La cavalcada blaugrana ha estat letal.

Els següents minuts han sigut una cadena d'errades a camp propi del City que anaven deixant el Barça amb opcions de fer el 0-2 en transició.

Però també el City ha sabut colpejar d'aquesta manera, forçant l'errada blaugrana en sortida de pilota. La més greu, l'ha fet pagar amb l'1-1.

El marcador ha esperonat el City en els minuts finals del primer temps i en tota la segona meitat. Els anglesos eren un equip que es creia el pla amb què l'havien seduït al vestidor. Un equip més confiat, més poderós. Ho era amb pilota i ho era, sobretot, en la carrera (comandat per un De Bruyne més pròxim a Agüero).

El Barça ha començat a estar incòmode, a perdre aquella sensació de control que l'havia calmat al primer temps. Per controlar les pèrdues i trobar millors mecanismes de sortida per desfer la pressió de Guardiola (que en alguns moments insinuava dues puntes, amb el Kun i De Bruyne), Luis Enrique ha retocat la ubicació de Busquets, incrustat entre centrals. Era una estructura coneguda al Barça, un dibuix que, de passada, garantia una presència més alta dels laterals per dominar els atacs a camp rival.

Però res de tot això. El City, lleugerament més reculat (en un 4-4-1-1), no s'ha deixat esquerdar entre línies com al primer temps i ha blindat els camins de progressió blaugrana. Se l'havien de jugar en zones delicades i, un error allà, implicava una transició 'citizen'. I aquí, el City s'ha desbocat, per capgirar el partit de dalt a baix.

L'equip de Luis Enrique s'ha quedat sense arguments, sense pla, temerós de moure fitxa per no seguir sent ferit en transició, incapaç de reconnectar amb Messi. I a corre-cuita, l'equip no ha sabut atacar bé. El 3-1, a més, l'ha deixat sense opcions en els minuts finals, els del coratge.