1922. Fem pàtria, fem esport!
L'any 1925, el Barça no va poder evitar el tancament del camp de les Corts després que els seguidors culers xiulessin la marxa reial espanyola
BarcelonaUn esbós de la tribuna del camp de les Corts fet pels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany i Juvé, aparegut al 'Butlletí oficial del FC Barcelona' el gener del 1922, incloïa una estelada presidint la graderia coberta del nou estadi.
La senyera amb l’estel blanc sobre fons blau, però, tenia cert recorregut. El seu origen es remunta a inicis del segle XX. No va ser, però, fins al 1918 quan l’estelada va prendre el seu disseny definitiu de la mà de Vicenç Albert Ballester. De fet, la primera fotografia on apareix de la qual es té constància va ser pressa aquell mateix any. També llavors, el 8 de novembre, el FC Barcelona es va adherir a la campanya per l’Estatut endegada per la Mancomunitat. Va ser llavors quan va passar de ser "un club de Catalunya, a ésser el club de Catalunya".
Quatre anys després, coincidint amb l'aparició de la bandera amb l'estel a la revista de l’entitat, es va fundar Estat Català (EC). L’organització separatista, com aleshores es van anomenar els independentistes, es va crear el 8 de juliol del 1922 als locals del CADCI. La seva eclosió va venir marcada pel desastre d'Annual i la seqüeles de la Gran Guerra. La formació liderada per Macià es va inspirar en la lluita del poble irlandès, d'aquí ve la seva vocació insurreccional.
Pocs mesos abans, el FC Barcelona es trobava en plena recerca d’uns terrenys per aixecar un nou estadi. Finalment, es va construir a les finques de can Ribot i can Guerra. El 8 de febrer del 1922, l'aleshores president Hans Gamper, va signar l’escriptura de compra. Onze dies després es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra, un acte que el suís va cloure amb un parlament ben explícit: "Fem pàtria, fem esport! I, per damunt de tot, que visqui el Barcelona". Tres mesos més tard, el 20 de maig, es va inaugurar el camp de les Corts. Només sis dies abans l'equip s’havia proclamat campió d'Espanya en vèncer el Reial Unió d'Irun. Els blaugranes vivien la seva primera gran època de glòria esportiva de la mà de Josep Samitier.
Per tot plegat, el 1922 va ser un any cabdal per a la història de l'independentisme i del 'Barça', una denominació que, per cert, va aparèixer per primer cop el 30 de novembre d'aquell any a les pàgines de la revista 'Xut!'.
El 23 de febrer del 1923, el club va estrenar el seu segon himne, compost per Enric Morera, en el marc d'un homenatge a Gamper. La lletra, obra de Rafel Folch, evidenciava un cop més els lligams del club amb el país:
"Esport i Pàtria ens han juntat
en un abraç de fortitud,
per’xó portem de la ciutat
de Barcelona, nom i escut.
Visca!"
Pocs mesos més tard, l'aleshores capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va liderar un cop d'estat. El nou règim dictatorial obertament anticatalanista va abocar el separatisme a la clandestinitat. El 18 de setembre es va promulgar el 'Real Decreto dictando medidas y sanciones contra el separatismo', que va comportar la marginació del català en l'àmbit institucional i la prohibició d’exhibir la senyera. Per evitar ser víctima de la repressió, la directiva barcelonista va publicar una nota un mes després per demanar moderació als seus socis per evitar una possible intervenció del club. El 1925, però, no va poder evitar el tancament del camp de les Corts després que els seguidors culers xiulessin la marxa reial espanyola. L'estelada mai va arribar a onejar damunt la tribuna de les Corts. Però 93 anys després, aquell esbós esdevé més vigent que mai.
