Més enganxades que propostes: el tens debat entre Laporta i Font

BarcelonaLa campanya electoral a la presidència del Barça s’acaba aquesta mitjanit. Joan Laporta i Víctor Font faran els respectius actes de cloenda, en el que seran els últims intents per esgarrapar vots entre aquells socis que encara no tenen clar per quin dels dos decantar-se. Probablement, ho faran força més relaxats que aquest dijous a la nit, quan Laporta i Font es van veure les cares a TV3, en el segon i últim debat abans dels comicis del diumenge.

Hi havia expectació per saber com reaccionarien els dos candidats, que ja van participar dilluns en un cara a cara –organitzat pel Grup Godó– travat, pujat de to i ple de retrets, on les acusacions mútues van passar per sobre dels projectes i propostes de futur. Dijous tornava a passar més o menys al mateix. Fins i tot, amb una mica més de tensió.

La proposta dels moderadors, Maria Fernández-Vidal i Francesc Garriga, era el de formular una pregunta a cadascun dels candidats i donar l’opció de rèplica a l’altre. Una proposta endreçada que va saltar pels aires de bon principi. Va ser difícil que un i altre respectessin els torns, perquè no s’esperaven al final de la intervenció i saltaven a la mínima que algú deia quelcom que els grinyolava. La pausa de la publicitat va servir per calmar un xic els ànims i afegir-hi un toc d'humor amb el cronòmetre, que destacava un fet poc habitual que va generar somriures: Laporta havia xerrat menys que no pas Font.

Els candidats havien pres nota del debat de dilluns

Seguint la màxima que diu que qui pica primer pica dos cops, Laporta va augmentar el to, bastant més del que havia fet en l’anterior cara a cara, quan possiblement es va veure sorprès per l'energia d'un Font que es va notar que tenia la lliçó apresa respecte dels anteriors comicis, en què s'havia fet petit als debats. Laporta va acusar el seu oponent de “negar evidències” de fer “demagògia de la mentida” o dir que havia practicat la “cerimònia de la confusió durant tota la campanya”. De fet, fins i tot va aprofitar que l’expresident Josep Maria Bartomeu havia donat suport a Font per dir que és “el principal perill per acabar amb el model del Barça”. Font va seguir amb el peu a l’accelerador. L’empresari, que tenia clar el seu discurs, va insistir en acusar l’actual expresident de fer “improvisació”, va assegurar que “dubta de l’honestedat” de la seva gestió i de la seva paraula, dient-li que “no és tolerable no dir la veritat”.

De la mateixa manera que dilluns el debat es va encendre a partir del retorn frustrat de Leo Messi, de l’argentí se’n va parlar al segon bloc. Abans, la primera enganxada va arribar amb l’hipotètic fitxatge d’Erling Haaland, que Font defensava dient que ja hi ha un preacord amb el futbolista del City. Per a l’empresari, aquesta era una mostra de la seva capacitat de generar il·lusió. Però Laporta, gat vell, va respondre de seguida recordant que l’agent del jugador havia desmentit aquesta possibilitat i va aprofitar aquesta circumstància per desacreditar-lo dient que no tenia prou coneixement del món del futbol.

Laporta va defensar amb dents i ungles la seva gestió al vestidor, traient pit d’un Barça que torna a ser un equip guanyador, venent el missatge que, al seu parer, no necessita massa retocs. Just el contrari del que proposa Font, que insisteix en un canvi de cadires radical als despatxos, sobretot a l’àrea esportiva que ara comanda Deco. “Nosaltres tenim les coses clares i tenim un model on tothom sap què fa, no com ara”. Laporta replicava recordant la “bona connexió” entre l’entrenador Hansi Flick i Deco, i advertia que un canvi a la llotja podria "posar en risc" un “projecte guanyador”. Finalment, de Messi se’n va parlar poc. Laporta, a diferència de dilluns, sabia que no era bon negoci entrar-hi massa i va insistir en la seva proposta d’homenatjar el davanter de Rosario amb una estàtua i un partit a l’estadi. Font, en canvi, burxava en la ferida del seu comiat.

Un debat amb poques propostes i molta mirada al passat

Més enllà del to i la brega, el debat no va generar grans sorpreses. Les propostes de futur van ser mínimes per part de tots dos candidats, exceptuant la promesa lògica de dir que, amb cadascú d’ells a la presidència, el club rutllaria a tots els nivells. Laporta a ser astut portant el cara a cara al passat, on se sentia còmode recordant que va agafar “un equip trinxat” i l'havia reconstruït. Quan es parlava de números, Font va intentar posar el dit a la nafra en un punt on la gestió de Laporta genera més dubtes. Però, una vegada més, l’expresident va sortir per la tangent i va carregar totes les culpes a l’herència rebuda. Una excusa perfecta per justificar que encara no s’hagi arribat a la regla 1:1, o que, com l’acusava Font, “no s’hagi pogut fitxar el que volia”.

Conscient que la gestió econòmica és espessa i que ben pocs socis la saben desxifrar amb exactitud, Font va picar l'ullet en reiterades ocasions als col·lectius descontents. Per exemple, la grada d'animació o els socis que no han pogut aconseguir un abonament en aquest retorn al Camp Nou i han de pagar preus altíssims per anar a algun partit. Així que va oferir tot un catàleg de descomptes per anar a l'estadi, una proposta que va replicar de seguida Laporta, prometent també descomptes i garantint que no hi haurà un augment del preu dels abonaments quan l'estadi estigui acabat.

El minut final per demanar el vot i una tímida encaixada de mans van servir per posar punt i final a un debat que va durar gairebé una hora i mitja. Diumenge és el torn dels socis.