“És la francesa?”, no només l’estelada va ser perseguida al Bernabéu
Més de 2.500 agents blinden un estadi on s’evita qualsevol símbol que pugui alterar l’ordre públic
Enviat Especial A Madrid“És la francesa?”, preguntava un membre de seguretat del Reial Madrid a un superior seu. L’estelada no va ser l’única bandera que va ser requisada ahir a les immediacions del Santiago Bernabéu. Els 1.200 treballadors que el club havia disposat per tenir un control minuciós de tot el que passava a l’interior de l’estadi van haver de recordar les classes de geografia de l’escola. La bandera francesa se’n va lliurar després d’uns moments de dubte, però no la palestina, ni la d’Oman, ni tampoc una bufanda del Maccabi Haifa. Això sí, les bufandes que portaven el lema d’“Anticuler” també van ser requisades, i un parell d’aficionats amb la bandera espanyola penjada a la cintura van quedar-se amb cara d’incredulitat pel canvi d’hàbits.
Els controls de seguretat al Bernabéu no van tenir precedents, exhaustius i repetitius, escorcollant dues vegades tothom que entrava al recinte. Els atemptats de París del dia 13 han canviat les regles del joc, i més per a un partit de la repercussió del clàssic. Més de 2.500 agents -1.200 policies nacionals, 600 membres de seguretat privada, i 600 auxiliars, i 122 policies locals-. A menys de dos-cents metres del Bernabéu no hi havia cap paperera, totes s’havien extret per evitar que s’hi poguessin deixar artefactes explosius, i el clavegueram de les immediacions s’havia inspeccionat i segellat. Les unitats canines no paraven de voltar pels carrers adjacents, i es va preparar un triple cordó de seguretat per filtrar-ho tot.
Dues hores i mitja abans que comencés el partit, un cap de la Policia Nacional donava instruccions a un grup d’agents. Després d’explicar el dispositiu i la ubicació de cada unitat, va ser taxatiu sobre les “banderes independentistes”: “No poden entrar”. El superior va detallar que d’acord amb la normativa i per evitar possibles aldarulls, els agents havien de requisar les estelades i no permetre’n l’accés a l’estadi. Fins i tot, les que eren a l’interior de les motxilles.
Preguntat per l’ARA, el cap de la Policia Nacional confirmava el que havia estat detallant als agents. El cos policial va aplicar la llei 19/2007, que regula els casos de possible “violència, racisme, xenofòbia i intolerància”, segons detallava el policia.
Sense símbols d’independència
Al final, després de tots els controls d’accés, a la part de l’estadi on hi havia els aficionats del Barça no van aparèixer les buscades estelades, i només es va veure una senyera que desplegava una vegada i una altra un aficionat al córner superior. Als vols de Barcelona a Madrid sí que se’n van veure; per tant, a priori, alguna bandera podria haver estat requisada, un fet que no va voler confirmar el club blanc, que comptava amb la presència del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la llotja.
De fet, pràcticament era impossible poder passar un objecte prohibit, perquè tothom que accedia al Bernabéu era escorcollat minuciosament, havia d’obrir totes les motxilles per ensenyar les pertinences i, fins i tot, havia de mostrar les bufandes i els mocadors col·locats al coll per evitar que es colés algun missatge que les forces de seguretat consideraven que podia generar problemes d’ordre públic.
La qüestió dels símbols no va ser l’únic canvi de rutina habitual respecte a altres partits. Molts aficionats es van quedar sense veure el partit perquè havien comprat l’entrada a la revenda, i no pels canals oficials. Només entrava a l’interior del recinte la persona que podia acreditar que l’entrada era seva, és a dir, si el nom de la documentació que se li demanava coincidia amb el nom que hi havia al paper. Eren entrades nominals, i si algú no podia acreditar-ho, havia de girar cua. Molts estrangers van patir-ho, com dos joves de Surinam que havien pagat 300 euros a la revenda i es van perdre el clàssic. Els membres de seguretat els van requisar els tiquets i els van expulsar de la zona d’accés.
Tot i que el dispositiu desplegat per Interior va incrementar-se a les tres de la tarda, durant el matí ja hi va haver els primers controls, molt selectius, sobretot a les persones amb faccions àrabs, que no s’escapaven de mostrar la documentació. A primera hora de la tarda van arribar desenes de furgons policials per ampliar el perímetre de control i mantenir a ratlla, per exemple, els ultres del Madrid que venien pel carrer Padre Damián, amb les cares cobertes i algun amb símbols feixistes.
Quan el Bernabéu estava silenciat, i gairebé buit, els seguidors del Barça, entre càntic i càntic de celebració, van tenir un record per la polèmica de les estelades i van anar-se’n cridant “Llibertat d’expressió”.
