L’escàndol del matí i la polèmica de la tarda

CREIX L’OFERTA de mitjans i d’eines per comunicar-nos, però això no sembla generar més diversitat. Per motius que em costen d’entendre, tendim a parlar tots del mateix. De l’impacte del dia. El món connectat, meravella farcida d’oportunitats, manté uns estranys mecanismes unificadors que fa que generem trending topics, tendències globals organitzades. Fins i tot ens diem de què toca fer broma avui. És un gran circ carregat d’enginy amb una immediatesa admirable. La distància entre qualsevol fet i la seva paròdia es redueix, tot va molt de pressa.

I en aquest context escumós hi ha escàndols cada mitja hora. Sovint són exageracions, sobreactuacions, espectacle. Ja ni es dissimula. Molts mitjans revenen fragments dels seus propis continguts sota l’epígraf: “Recupera l’enganxada entre aquest i aquell”, ensenyant les cartes de manera descarada. No cal ser cap expert per entendre que són enfrontaments efímers, condemnats a ser substituïts per un altre. Necessiten còmplices disposats a apuntar-s’hi, crear un estat d’ànim i procedir al linxament de torn.

A més de perillós perquè és superficial, l’engranatge acaba sent avorrit perquè és previsible. Sota l’aparença crítica d’anar contra corrent s’alimenta un circuit tòpic. Anar contra corrent seria construir, quan la moda és fer que li toqui el rebre al primer que aixeca el cap. El pitjor de la cultura de la polèmica forçada és que és una gran centrifugadora que ens fa girar full ràpid també davant de problemes importants. Se’ns entrena perquè ens escandalitzem i indignem tan de pressa i amb tanta intensitat que l’endemà ja ni ho recordem, enfeinats amb el nou escàndol que tot just comença.