La trista manera de conèixer els cooperants

A LA WEB DE la Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament hi trobo la definició de cooperant: “Són cooperants les persones físiques majors d’edat que, a una adequada i acreditada formació o titulació acadèmica oficial, uneixen una provada experiència professional i tenen encomanada l’execució d’un determinat projecte o programa a l’exterior, en el marc de la cooperació internacional per al desenvolupament i de l’acció humanitària”. S’hi aclareix que cal distingir entre voluntaris i cooperants, i afegeix: “És important dignificar la figura del cooperant, però no cal beatificar-la ni mitificar-la. Els cooperants no són herois. La professió del cooperant és una més, tan honrada com qualsevol”. Últimament tenim notícies de cooperants, però són molt males notícies, la pitjor manera de conèixer la seva existència: víctimes de segrestos o assassinats, utilitzats com a propaganda jihadista. Ara s’hi juguen la vida literalment, alguns són màrtirs. Em va agradar una decisió que crec que era de The Independent que consistia no només a evitar fotos de decapitacions, sinó a posar fotos dels cooperants treballant, i si podia ser somrient. Mostrar el que feien, el que deixen de fer per força, no la manera com són assassinats. En la mateixa línia, i tal com va passar quan l’Ebola es va acostar a casa nostra, que de sobte ens va interessar saber tota la gent que ajudava a l’Àfrica en el dia a dia de l’epidèmia, trobo just que, a banda de lamentar les seves morts bàrbares, ho aprofitem per fixar-nos en la feina que fan i la seva utilitat. I recordem que el més normal seria no haver de mitificar els cooperants, però cal dignificar la seva tasca.