Publicitat

Firmes

image-alt

IGNASI ARAGAY

Llista única... o paciència

Si no és el 27-S serà més endavant. Però l’única possibilitat que el procés avanci de debò és una llista única, un gran gest unitari suprapartidista, amb un fort component de societat civil. No hi ha cap ...

image-alt

Us imagineu un polític interessat de debò en l’art?

Quan va morir, Enric Prat de la Riba tenia 47 anys. En la seva curta vida va tenir temps de pensar i posar en marxa un país, un projecte d’estat. Ho va fer, a més, en unes condicions polítiques i socials ...

image-alt

Catalunya en 135 paisatges

El tòpic és, en aquest cas, una realitat codificada. Gràcies al lideratge d’una institució que ara compleix deu anys, l’Observatori del Paisatge, dirigit per Joan Nogué i amb seu a Olot, avui disposem de ...

image-alt

De França a Mèxic: molt més que un viatge!

Marsella, Casablanca, Veracruz. El viatge va tenir lloc la tardor del 1942. Va ser més que un viatge: l’èxode d’un grup d’exiliats republicans que veien com França, sota domini nazi, havia deixat de ser ...

image-alt

Sobrevolar Roma amb Carles Riba

Després del Resum de literatura grega, arriba el Resum de literatura llatina. Eusebi Ayensa i Edicions Cal·lígraf completen així la recuperació de les lliçons donades per Carles Riba, entre el 1916 i el ...

Against neither Spain nor Merkel

I have in my hands, via the North-American Nuri Vandellós, daughter of the eminent exiled Catalan Josep A. Vandellós (died Ithaca, NY, USA in 1950), a copy of a conference addressed to Catalan youth ...

Ni contra Espanya ni contra Merkel

M’arriba a les mans, a través de la nord-americana Nuri Vandellós, filla de l’eminent exiliat català Josep A. Vandellós (mort a Ithaca, EUA, el 1950), una conferència adreçada als joves catalans pronunciada ...

image-alt

Sortir a buscar la bellesa amb Xuan Bello

Les paraules no són mai gratuïtes. No ho deu ser tampoc el cognom de Xuan Bello, inventor de l’univers de Paniceiros, de qui ara ens arriba el llibre Unes quantes coses boniques en traducció de l’asturià a ...

Si Orwell tornés a Catalunya

No puc evitar la comparació. La imatge dels Fets de Maig del 1937 em retorna amb insistència: una Barcelona en guerra contra Franco apareix dividida en moltes faccions, especialment amb un enfrontament al ...

image-alt

Joves sense sostre al Berlín de l’ascens del nazisme

L’Alemanya de la República de Weimar, en els anys de l’ascens de Hitler, es calcula que tenia sis milions de pobres i un nivell d’atur escandalós. Hi havia, en concret, milers de joves sense sostre i sense ...

Duran i Lleida, víctima d’ell mateix

Fer-se la víctima. Crear un enemic per cohesionar els teus. Remarcar allò que et fa diferent per sobre del que t’uneix... No, no estic parlant dels retrets clàssics que se li han fet històricament al ...

image-alt

El país de José Enrique Ruiz-Domènec

José Enrique Ruiz-Domènec és un medievalista de prestigi europeu. Recordo haver topat amb la seva aguda erudició per primer cop fa molts anys en un seminari al monestir de Pedralbes. Després vaig llegir amb ...

El ‘zeitgeist’, Podem i Catalunya

¿Quin és ara, en aquests inestables inicis del segle XXI, el que els alemanys romàntics van batejar com a zeitgeist, l’esperit del temps, és a dir, el clima cultural, intel·lectual i ideològic predominant? ...

image-alt

Wagensberg retorna a la infància

Les de Jorge Wagensberg no són unes memòries d’infància lineals. No comencen amb el naixement i acaben, posem per cas, als 14 anys. Són les memòries d’un nen gran, molt curiós, que desordenadament va ...

Nacionals de cor, provincials de praxi

Des que Prat de la Riba va fer servir les diputacions com a embrió de la Mancomunitat, el catalanisme ha tingut una relació d’amor-odi amb els ens provincials. Quan les províncies van ser concebudes a la ...

Definicions d’actualitat a l’estil Perich

Syriza: De l’èxit de la desesperació a la desesperació de l’èxit.Alexis Tsipras: Líder victoriós d’un país derrotat. Papa Francesc: Pobres del món, uniu-vos... com Déu mana. Manuel Valls: Jo era socialista, ...

image-alt

“Perich s’hauria mofat de Mahoma”

Raquel Perich i Jaume Capdevila, Kap,mantenen viva l’obra i el record de Jaume Perich (1941-1995). Durant una visita a l’ARA per preparar l’edició perichiana de demà, conversem amb ells. Ens confessen que ...

image-alt

La mar com a penyora, 40 anys després

Han passat quaranta anys des que Carme Riera es va donar a conèixer amb el recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, una obra que, començant pel mateix títol, exerceix una mena d’atracció fatal ...

Aznar i Iceta: desitjos i realitat

La família i els amics m’estimen i a vegades em llegeixen. Els meus lectors habituals em llegeixen i a vegades m’estimen. I després hi ha tot un univers de gent amb la qual algun dia, potser, ens creuarem a ...

image-alt

Quan els tsars no es deien Vladímir Putin

Quan Pau I (Pàvel Petróvitx) va accedir al tron de Rússia el 1796, Lluís XVI i Maria Antonieta, als quals havia conegut a París uns anys abans, ja havien estat decapitats. Però això no va pertorbar gaire el ...

Una Catalunya alemanya

Tornem a tenir simulacre de Gran Coalició. Per avançar cap a la independència. Deunidó. El centredreta i el centreesquerra s’han posat d’acord per fer camí junts però no barrejats. En diuen full de ruta, la ...

image-alt

La postguerra vista pel nen Feliu Formosa

Feliu Formosa va ser un nen tímid, aficionat a la lectura. Per insistència de la seva filla Clara, ara ha escrit els seus records d’infantesa, amb un títol molt adequat: Sense nostàlgia (Proa). En ...

Què li espera a Junqueras?

Aquests dies costa parlar d’una cosa que no sigui la barbàrie jihadista de París. El trasbals és fort. De cop el nostre procés queda empetitit, i més ara que ha entrat en una fase de picabaralla ...

image-alt

La ferida més dolorosa

Som a l’inici de la dècada del 1940. Des de l’exili, els vençuts fan balanç. El país lliure, culte i tolerant que havien somniat els catalanistes republicans s’ha enfonsat després de quatre anys d’una ...

I tan diferents com som!

Com cada any per aquestes dates, sento de manera especialment aguda la incomoditat de formar part d’una tribu de consumidors. Potser, però, tampoc em sentiria bé en cap altra tribu. Ni tan sols en un petit ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | Següent >