Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Com serà el xoc i què passarà després

Per si algú encara ho dubta: hi haurà xoc de trens. Puigdemont convocarà el referèndum i Rajoy mirarà com sigui d’impedir que se celebri. El xoc és això. Hi som a les portes. És un xoc gravíssim en el si...

1939, Madrid: Una catalana al ‘desfile de la Victoria’

Impressiona llegir el testimoni d’algú que va assistir al desfile de la Victoria franquista a Madrid el 19 de maig del 1939. Sobretot si aquest algú és una dona catalanista, aleshores una nena de 9 anys....

Quin és el vostre paisatge preferit?

Quin és aquell lloc que quan el contempleu, quan hi passegeu, quan hi viviu, us fa sentir bé amb vosaltres mateixos, us dona pau i us injecta energia? Tots tenim els nostres paisatges estimats i quotidians,...

“La mediocritat està sobrevalorada”

Quim Curbet, editor, escriptor i fotògraf, va dedicar l’estiu a resseguir el curs del Ter, un riu modest i feiner, l’aigua del qual diuen que triga trenta hores a fer tot el recorregut fins al mar. Ell va...

Herois i líders: de Santi Vidal a Trump

Hi ha defensors d’una causa que són els seus pitjors enemics. M’ho deia aquesta setmana, dinant a casa i en citació lliure de Marguerite Yourcenar, Antoni Vidal Ferrando, que des de Santanyí observa i...

La filosofia que hi ha rere ‘Merlí’

Perdoneu-me l’esquer. Al títol hi he posat Merlí, però pròpiament no parlaré de la sèrie televisiva, sinó d’un llibre, El nen filòsof (ed. Arpa), escrit, això sí, per un professor, Jordi Nomen, que...

Als pares, senzillament

Després d’anys de fer la meva, molts anys, de cop m’adono que hi sou, que sempre hi heu estat. Respectuosos i incondicionals. De pares a avis, heu seguit el vostre camí recte i segur. Heu construït un petit...

J.V. Foix, el contrari d’un separatista separatista

A principis dels anys 20 del segle XX, aviat farà cent anys, J.V. Foix, poeta i periodista, ja no era un jove eixelebrat, si mai ho havia estat. Estèticament i cívicament, es movia entre l’avantguarda i el...

Res no és el que sembla i ningú no és perfecte

Fa uns dies, l’admirat Eduardo Mendoza, premiat amb el Cervantes, deia que “no és cap raresa que un català escrigui en castellà”. No ho és, certament. El que encara sí que és una raresa és que un català...

“La píndola ideal és no tenir pèls a la llengua”

“Veig senyals inequívocs de grans convulsions. Les vaques mufen. Els tords van escalius. L’autoritat ronseja. Pocs funerals són multitudinaris. Ja no queden crancs peluts ni coristes. En Putin és expert en...

Als fills, encara

Ara que ja sabeu com us estimo i com entenc i pateixo la vostra llibertat, goso encara afegir-hi alguna cosa més: el mateix de la carta anterior, però dit d’una altra manera. Perdoneu-me la insistència. Els...

L’origen i la fi: tot conflueix en l’horitzó

Quantes cares tenim les persones? Al teatre de la vida normalment alternem la pública i la privada o familiar. També tenim, esclar, la cara íntima, aquell procés de coneixement i ocultació que mai no...

La llibertat solitària (literària) de repensar-te

Vet aquí una intimitat despullada: Mística conilla (Edicions de 1984), el nou recull de contes de Jordi Lara (Vic, 1968), un retorn impossible a la infantesa, un llibre apedaçat de “records sense sostre”,...

Carta (de Nadal) als fills

Us estimo. Molt. No us ho acostumo a dir, oi? Però quan arribes als cinquanta anys i fas balanç, què en queda? Poques coses essencials, i entre aquestes, vosaltres al centre, donant sentit al que no en té...

Deu coses que has de saber sobre Ramon Llull

S’acaba l’Any Llull. Ha estat prolífic. Ens ha il·luminat. Aquell venerable savi de barba blanca, obsedit a convertir infidels amb l’art de la paraula i el pensament -no de les armes, com era habitual-,...

Balanç de moltes vides

Hi ha gent que a la vida instintivament busca enemics per reafirmar-se i n’hi ha que busquen amics per protegir-se. Hi ha gent que busca escenaris per lluir-se, com si la vida fos una fantàstica funció de...

A les entranyes de l’Alemanya nazi

Costa molt d’entendre com una societat culta com l’alemanya va poder caure en els crims del nazisme. És massa fàcil apel·lar a la bogeria col·lectiva. Què va passar íntimament? Es parla de la humiliació del...

Estimar o estigmatitzar

Hannah Arendt deia que un neix per segona vegada quan es converteix en una persona socialment activa, pública, política. Potser sí que això és una maduració. Però per a mi la que ho és més de debò, la que...

Elogi de la llengua, de la paraula i de la cultura

Qui ho diu que no s’avança? A finals del segle XIX tot just era una provocació pronunciar en català el discurs inaugural del curs de l’Ateneu Barcelonès. Àngel Guimerà va ser-ne el pioner el 1895, en un...

Tota la vergonya, tota la indignació i tota la impotència

Sento l’olor del fred, una humitat recremada, de llenya que fumeja vapor d’aigua en un paisatge gebrat. Els horts adormits sota una lleu capa blanca, els arbres que nuegen, la terra molla. El cel net treu...

“Ciutadà honrat de Catalunya”

És la dedicatòria que Joan Oliver, Pere Quart, va escriure a Francesc Casares, advocat laboralista i polític del PSC: “Ciutadà honrat de Catalunya”. Així ho va estampar a les Obres Completes que li va...

La nova contrareforma

Acabem de celebrar els 500 anys de la reforma luterana. El 31 d’octubre de 1517, Martí Luter va clavar les seves noranta-cinc tesis contra la venda d’indulgències a la porta de l’església de Wittenberg, que...

Els instants fugissers d’un segle de vida basca

Kirmen Uribe ha escrit una novel·la plena de veritat. Els personatges són reals. El poble on tot comença i res no acaba és el seu, Ondarroa. És tant una novel·la com un llibre d’història. Els protagonistes...

I les coses essencials, qui les diu?

Quan va ser que vam començar a perdre? Fa molt temps. En fa tant que ja no en som conscients. No parlo de cap guerra, de cap derrota política, de cap país, de cap partit. Parlo de les idees, de la manera...

Quina literatura existiria sense els egos literaris?

Arthur Schnitzler, jueu austríac, és un clàssic de les lletres alemanyes, pioner del monòleg interior en aquesta llengua, amb una obra de caràcter psicologista -Freud l’admirava; ell no tant a Freud- que va...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >