Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

image-alt

Carta d’alarma al conseller de Cultura Santi Vila

Benvolgut conseller, em temo que ha triat dirigir un departament més complicat del que es pensa. Un departament que gestiona la misèria i que tracta amb uns creadors que, per dir-ho amb el Dante, han ...

image-alt

Els mapes també es llegeixen

Per llegir un territori -per viatjar-hi, per entendre’l, per pensar-lo- calen mapes. I per fer mapes cal una cartografia acurada. Ja al segle XIV vam tenir uns magnífics cartògrafs portolans mallorquins que ...

Europa, Catalunya: que la curiositat venci la por

A Olot, al mercat a l’aire lliure, unes africanes exuberants, carregades de fills i robes de colors, venen mandarines de Borriana. Refugiades? Immigrants? Hi he topat sortint de l’exposició de pessebres, on ...

image-alt

Històries de l’ànima russa en l’univers Stalin-Putin

Què li passa a la Rússia de Putin? ¿Rere els afanys de retorn a l’Imperi, rere la fugida endavant, realment què hi ha? Democràcia? Com segueix bategant l’ànima russa? ¿Segueix mirant secretament cap al fals ...

Catalunya, micropaís (xinès)

Avui parlem dels micropobles. Si ho mirem amb perspectiva, al segleXXI, després de més de 150 anys, podem dir que s’ha aturat la gran diàspora del camp a la ciutat. Fins i tot hi ha petits moviments en ...

image-alt

“A Catalunya cada dia es moren paraules”

La frase del títol la deia Caterina Albert, per a nosaltres, lectors, Víctor Català. L’obsedia i l’entristia l’empobriment del lèxic català, la progressiva desaparició de mots. Empaitava, delerosa, la ...

La fase infantil de la política

Aquesta setmana hem tingut infantilisme. La diputada podemita Bescansa ha portat el seu nadó al Congrés. Un exdiputat català a Madrid em confessava que ell també ho havia fet fa anys, un dia que la seva ...

image-alt

Els contes Filosòfics de Gonçalo M. Tavares

Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970) és ja tot un referent en la literatura portuguesa. Apunteu-vos el seu nom. Alberto Manguel el situa al podi lusità al costat de Pessoa i Eça de Queirós. Deunidó. En ...

En defensa de Carles Rahola i Carles Puigdemont

M’he emocionat en rellegir ara, d’una glopada, el llibre que Josep Benet va publicar el 1999, Carles Rahola, afusellat. M’ha produït tristor i ràbia. Per la injustícia que va suposar que Franco fes ...

image-alt

En defensa de Carles Rahola y Carles Puigdemont

Me he emocionado al releer ahora, de una tirada, el libro que Josep Benet publicó en 1999, Carles Rahola, afusellat. Me ha producido tristeza y rabia. Por la injusticia que supuso que Franco hiciera ...

Confessions processuals

L’altre dia el Carles Capdevila, culer confés, escrivia tot el que no li agrada del Barça. Avui jo, processista declarat, ara que s’ha salvat la cosa, escriuré tot el que no m’agrada del procés. No m’agrada ...

image-alt

Joan Estelrich, un intel·lectual sense estat propi

El personatge és summament interessant. S’hi concentren totes les contradiccions d’una cultura sense estat, contradiccions que arrosseguem des de com a mínim fa un segle i mig. Joan Estelrich (Felanitx, ...

La felicitat del 2015

La temptació de mirar enrere, a la recerca d’un ideal perdut, és manyaga, reconfortant. És l’atracció romàntica del mite de la infantesa. La nostàlgia com a divisa, com a salvavides. Com si la felicitat més ...

image-alt

Com veia el món Gandhi més enllà de la no-violència?

Gandhi és una icona mundial del pacifisme. La seva vida va ser un exemple de lluita no-violenta. Així va aconseguir la independència de l’Índia. Havia interioritzat, i va dur a la pràctica fins a les ...

El procés el 2016: amb aquella alegria i convicció

El 2015 hem viscut perillosament. I el 2016 promet que serà igualment trepidant. Deia Neruda: “Fué tan bello vivir, cuando vivías ”. Va ser tan bonic viure el procés, direm un dia. De moment, el seguirem ...

El 20-D: tacte i memòria

El poeta romàntic John Keats, quan acaronava la seva estimada Fanny, li murmurava tendrament: “El tacte és memòria”. Els que no podem deixar de ser romàntics de la política, un sentiment que per fortuna es ...

image-alt

Ponç Pons, l’art d’anar ‘escrivivint’ l’autoretrat

Assajar és assajar-se. Ho va deixar establert Montaigne. Escriure és escriviure : ho diu i ho practica Ponç Pons. ¿En realitat, existeix alguna literatura que no sigui del jo, que no surti de ben endins? A ...

L’Espanya esquerdada

El poeta grec Giorgos Seferis té un vers que s’adiu bé amb el que ens passa a molts amb les eleccions del 20-D: “Em sento fora, al marge de tot”. Després del lamentable debat Sánchez-Rajoy, aquest ...

El procés de París i el compromís de Barcelona

El paper ho aguanta tot, però la realitat és tossuda. Podem escriure en negre sobre blanc fantàstiques estratègies, plans A i plans B, projectes, ideals i escenaris de tota mena. Sobre el paper podem ser ...

image-alt

Francesc Macià, un independentista al laberint soviètic

Amb la dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià havia marxat a l’exili. El seu objectiu era promoure una invasió de Catalunya que produís un aixecament popular que, al seu torn, fes possible la ...

La veritat forçada d’Iglesias i la mentida precuinada de Rivera

Iglesias va assajar inicialment de presentar-se com quelcom nou, dissimulant l’origen esquerranós, desdibuixant el seu perfil a la recerca del gran públic despolititzat. Però en aquesta campanya, davant la ...

Si no votes, d’altres ho fan per tu

Per primer cop pot passar que hi hagi més participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya que en unes a les Corts espanyoles. Això, que d’entrada és positiu —sempre vam queixar-nos que anés al ...

A favor de la radicalitat del nou govern de la Generalitat

Formar un govern a Catalunya és urgent. Per dues raons. Una de prou coneguda: per salvar l’autogovern i matenir el rumb sobiranista (si cal, de nou amb la bandera del referèndum), per no malbaratar una ...

La por com a arma electoral, a França i a Espanya

A França ha guanyat el vot de la por. Ha mostrat la pitjor cara d’Europa. Europa té por dels refugiats i del jihadisme: la barreja de les dues pors ha donat la victòria a la ultradreta de Le Pen. Als països ...

El Merlí i els professors de debò

Aquest dilluns el professor Merlí s’acomiada dels espectadors per un temps. És el professor que agradaria a molts adolescents: provocador, imperfecte, capaç de relacionar-se amb els alumnes de tu a tu, ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | Següent >