Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Nosaltres i Erasme

Fa cinc segles, Erasme de Rotterdam va trobar el gust a la democràcia i a les tradicions cíviques en les ciutats burgeses dels Països Baixos. A França hi va desenvolupar la seva fam intel·lectual i el...

El Melvil serà un nen lliure i feliç

El terrorisme ja fa temps que forma part de les nostres vides. Durant anys vam patir el d’ETA. Sabem el dolor que provoca. Als barcelonins, a vegades ens ve al cap el record d’Hipercor o d’Ernest Lluch,...

Hilari Raguer porta Keynes i Pancho Villa al seu homenatge

Als seus 88 anys, el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer conserva la memòria, l’afany de rigor, la lucidesa i el fi humor de sempre. Biògraf de figures d’aquella tercera Espanya (i tercera...

El zoo català

Observo com el meu fill Benet es planxa una camisa a consciència. Plec a plec, replegat en si mateix. Hermètic, altiu, es va fent gran i s’allunya. El seu món ja no em pertany, se’m fa estrany. No pensa ni...

Gaziel, ‘La Vanguardia’ d’abans... i la d’ara

Ja tocava recuperar el clàssic Història de La Vanguardia, de Gaziel. No concebo un periodista o un polític d’aquest país que no l’hagi llegit. De debò, els que no ho hagin fet, que esmenin l’error o que...

La lliçó d'Anna Frank

Europa té por. Està a la defensiva. No sé si se’n sortirà. Tant de bo m’equivoqui. No s’adona del seu potencial, de la força cultural i ideològica (valors democràtics i socials) que acumula, ni del poder...

Realment, algú sap què és l’amor?

No pararem mai de preguntar-nos què és l’amor, oi? Suposo que és més insondable que la mort. Sí, molt més. Al capdavall, la mort s’esdevé amb una precisió implacable. I després ve el misteri. Però l’amor és...

Els somnis de tantes nits d’estiu

He vist gent equivocar-se feliçment. I n’he vist encertar-la per atzar... I de nit, com sempre, la lluna pàl·lida, agnòstica, a tots els mirava de reüll. Ja fa temps que no canta el gall i que el meu son...

Pere Romeu, l’esperit (i l’esportista) del Modernisme

Eren rics i bohemis. L’art era la vida i ni l’art ni la vida tenien fronteres. Volien ser moderns i ho eren. Eren catalans. El seu món era el món, començant per París. El seu món era la pintura, la...

Aquest cop sí: un país normal

A aquestes altures de la pel·lícula, quasi m’ofèn que ens considerin un país normal. Un país que ha sobreviscut uns quants segles amb un govern impropi, per no dir un govern a la contra, és un país com a...

Amb els meus millors desitjos

Desitjo viure per contar l’inici i el final. Que la mar em porti una mica més ençà. Que no em calgui saber tots els enigmes per saber qui sóc. Desitjo gosar deixar de cercar, i conformar-me amb un bon àpat...

Visca la República!

La història ha estat sempre una eina de futur. Cada generació la reescriu, busca obrir-se un camí amb les pròpies lliçons del passat. El que està passant ara al voltant del Born té a veure amb això....

Josep Fontana: “Em sembla lògic, lícit i útil recordar el projecte republicà”

Nascut poc després de la proclamació de la República, l’historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931) ens rep al seu pis del Poble-sec. No fa vacances. La seva vida és llegir i escriure. Interromp la redacció...

Sí a Rajoy... i sí a Puigdemont?

Dels dos culebrons polítics de l’estiu, un ja comença a estar resolt. Rivera ha decidit que “per Espanya” és capaç de menjar-se el gripau Rajoy, i tal dia farà un any. La cosa no dóna més de si: Sánchez...

L’estiu dels poetes (un tast)

“Ara és el temps d’estimar pels camins, / a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora / i a l’ombra dels vells arbres, / a les fonts mig perdudes, / allí on el bosc és més íntim. / […] Ara és...

Quina etiqueta li posem a l'ARA?

Els de l’ARA sou masistes. Sou puigdemontistes. Sou d’Esquerra. Sou convergents progres. Sou de la nova direcció. Sou uns colauistes camuflats. Sou bonistes. Sou bastant junqueristes. Sou la TV3 del paper....

La prehistòria del procés va començar fa 130 anys

El procés no és cosa de Mas o Puigdemont. No va començar amb l’Estatut retallat. No és culpa de l’escola catalana ni de TV3. Ni de l’ANC i Òmnium. És una miqueta més antic, més que l’Avi Macià. Més que Prat...

Catalunya: ‘start-up’ i ‘keep on’

Començar de zero. El somni humit de qualsevol amb uns quants anys a sobre. Tornar-hi com si no hagués passat res. Esborrar errors. Qui no ho firmaria? És una il·lusió infantil que no ens abandona, la...

18 de juliol del 1936: Res no va ser exactament el que semblava

La derrota de la revolta feixista el juliol del 1936 a Barcelona, ara fa 80 anys, no va anar com tantes vegades s’ha explicat. No va ser, per exemple, un conte amb final feliç del poble aturant l’exèrcit,...

La nostra trencadissa felicitat

La mort, arbitrària, sempre ens deixa a la intempèrie, indefensos. La mort brutal, assassina i absurda, ens esporugueix i ens revolta. Ens ha tornat a tocar de prop, ara a Niça. La bogeria fanàtica tacant...

La vida i la mort, segons Màrius Sampere

Els amics Isabel, Marta i Àlex em regalen un paquet de llibres de poesia de La Breu Edicions, de la col·lecció Alabatre. Hi és l’editor Marc Romera, esclar, amb el seu novíssim Rock & Roll. També Francesc...

Sobre l’amor i l’amistat (pensaments impurs)

L’amistat s’aprèn fent amics. L’amor s’aprèn fent l’amor? L’amistat i l’amor són per tot arreu, només cal estar atent. Un enemic cal oblidar-lo.Un desamor cal plorar-lo. Per què es poden tenir molts amics...

Els accidents d’amor segons Ramon Llull

Ramon Llull és un home genial del seu temps, un franciscà de l’intel·lecte, un home d’acció i una màquina de pensar (no us perdeu l’exposició que el CCCB inaugura dimecres), un ésser estranyament lliure i...

"L’optimisme no cura el càncer, però ajuda"

Hi ha llibres en què els autèntics protagonistes no són els autors. I fins i tot hi ha llibres amb protagon istes secrets, absents, desapareguts. És el cas de Viure. Jo també tinc càncer, que ahir es va...

"El optimismo no cura el cáncer, pero ayuda"

Hay libros en los que los auténticos protagonistas no son los autores. E incluso hay libros con protagonistas secretos, ausentes, desaparecidos. Es el caso de Viure. Jo també tinc càncer, que ayer se...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | Següent >