Publicitat

Firmes

image-alt

IGNASI ARAGAY

Autoenganys electorals

El pitjor sempre és l’autoengany. I el més difícil, l’autocrítica. Ahir se’n van sentir algunes de grosses. S’endú la palma Assumpta Escarp: “El PSC s’ha consolidat com a força municipalista”. Sí, esclar, ...

Què votem diumenge?

Diumenge votem com volem que els nostres pobles i ciutats, que sumats fan un país, siguin un bon lloc per viure-hi. És a dir, que hi hagi feina per a tothom, bones escoles per als fills, un entorn net i ...

image-alt

Els senyors Esteve i l’esperit de la rebotiga

Els senyors Esteve dels quals parlaré són, si no ben bé l’altra cara de la moneda del botiguer de Santiago Rusiñol, sí una versió més culta i il·lustrada, més ambiciosa intel·lectualment. En aquests senyors ...

image-alt

La Seu d'Urgell, tant passat com futur

Radiografia social de la Seu d'Urgell (pdf)Porta d'Andorra? Holanda del sud? Capital dels Pirineus? Ciutat del rem? Feu episcopal? La Seu és moltes coses però encara ha de decidir què vol ser quan sigui ...

Vull ser cosmopolita!

Una frontera catalana? Sí, esclar. Vull la meva frontera per no haver-me de preocupar més per les fronteres, per sentir-me ciutadà del món amb plenitud, responsablement solidari amb la resta dels habitants ...

image-alt

Un llibre per a Albiol i els germans Fernández Díaz

El llibre es titula Islam y modernidad, del filòsof eslovè Slavoj Zizek. L’acaba de publicar Herder en traducció de María Tabuyo i Agustín López. L’autor hi defensa que el conflicte entre permissivitat ...

I tant que... Podem!

A l’apreciat -no és retòrica ni ironia-, a l’apreciat de debò Vicenç Villatoro l’incomoda que de Podemos en diguem Podem. En discrepo ben amicalment. A mi m’incomoda exactament el contrari: que fem servir ...

image-alt

Soldevila, Vicens, Vilar? No cal triar, cal llegir-los tots tres

Són els imprescindibles. Així els ha batejat Enric Pujol al llibre Tres imprescindibles (PAM). Són els tres grans referents de la historiografia catalana del segle XX. Tres clàssics que a través de la seva ...

Aquest no és un article contra els polítics

“La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”. No és un eslògan del 15-M ni del Maig del 68 francès, no ho ha dit ni l’Ada Colau ni el David Fernàndez ni l’anticasta Pablo Iglesias. ...

image-alt

Josep Poca Gaya, un personatge a l’ombra

Josep Poca publica les seves memòries. Ha estat tota la vida un treballador intel·lectual a l’ombra. Pocs el coneixen. I, tanmateix, la seva feina pacient i callada resulta cabdal. La seva persona, forjada ...

A què s’assembla més un català de dretes?

Hauríem d’aconseguir aplicar-nos la famosa sentència de Josep Pla sobre els espanyols. Què us semblaria?: “No hi ha res que s’assembli més a un català de dretes que un català d’esquerres”. El dia que algú, ...

image-alt

Germaine Gargallo, entre Picasso i Casagemas

Pablo Picasso i Carles Casagemas. París, 1900. Idealisme i bohèmia. Opi i absenta. I també ella, Germaine, filla d’un aprenent de pintor i d’una costurera. Model de pintors, se’n va al llit amb homes i ...

Autoenganys

Tenim dues llengües. Una, la històricament pròpia d’aquest territori, ja no la prohibeix ningú. Tampoc la protegeix tothom que l’hauria de protegir. Té una oficialitat estantissa, sempre posada en qüestió, ...

Günter i Eduardo

La bona literatura, la millor ficció, és la que crea realitat. L’Alemanya embogida del nazisme i el país esfondrat de la postguerra no es poden explicar sense la literatura de Günter Grass. I per entendre ...

Catalunya ho té millor que Espanya

Avui fa 84 anys, el 12 d’abril del 1931, unes eleccions municipals van girar el país com un mitjó. Ens vam despertar monàrquics i vam anar a dormir republicans. Els comicis s’havien presentat com un ...

image-alt

La increïble vida del seductor Josep Andreu i Abelló

Els que el coneixeu no podreu deixar de llegir la biografia Josep Andreu i Abelló. Els clarobscurs del catalanisme (Ed. 1984), de Joan Esculies. Als que no el coneixeu, us recomano que la llegiu. Per dos ...

Qui s’hi posa?

El que més sorprèn als estrangers que ens visiten són els horaris que fem. Els troben una bogeria encantadora... però només per a uns dies de vacances, esclar. O per a una estada curta d’estudis. Saben que ...

A vegades no ens en sortim

Sentit en un supermercat. El client demana si tenen una bossa de gel i la dependenta, sol·lícita, li respon amablement: “No, se’ns va terminar i encara no ha tornat ” (traducció més o menys literal, ...

image-alt

¿I si no fossin ni la competència ni el sexe, sinó l’amor?

El naturalista i investigador mèdic alemany Gerald Hüther, un dels disset savis que assessoren la cancellera alemanya Angela Merkel, és l’autor d’una breu refutació de l’evolució del darwinisme. Es titula ...

Soledat en companyia

La tragèdia dels Alps ens ha trasbalsat. Perquè ens ha tocat de prop. I per l’absurditat que l’ha produït: la condició humana és fràgil. ¿Quins monstres imaginaris devien poblar el cap del copilot Andreas? ...

image-alt

Qui tingués avui un Josep Maria Ainaud

L’últim cop que vaig veure en Josep Maria Ainaud (1925-2012) va ser a l’Ateneu Barcelonès, uns anys abans que morís. Ja estava mig cec. Conservava, però, l’ànim, la bonhomia i la memòria enciclopèdica. No ...

Llista única... o paciència

Si no és el 27-S serà més endavant. Però l’única possibilitat que el procés avanci de debò és una llista única, un gran gest unitari suprapartidista, amb un fort component de societat civil. No hi ha cap ...

image-alt

Us imagineu un polític interessat de debò en l’art?

Quan va morir, Enric Prat de la Riba tenia 47 anys. En la seva curta vida va tenir temps de pensar i posar en marxa un país, un projecte d’estat. Ho va fer, a més, en unes condicions polítiques i socials ...

image-alt

Catalunya en 135 paisatges

El tòpic és, en aquest cas, una realitat codificada. Gràcies al lideratge d’una institució que ara compleix deu anys, l’Observatori del Paisatge, dirigit per Joan Nogué i amb seu a Olot, avui disposem de ...

image-alt

De França a Mèxic: molt més que un viatge!

Marsella, Casablanca, Veracruz. El viatge va tenir lloc la tardor del 1942. Va ser més que un viatge: l’èxode d’un grup d’exiliats republicans que veien com França, sota domini nazi, havia deixat de ser ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | Següent >