Publicitat
Publicitat
image-alt

IGNASI ARAGAY

Carta a Jordi Évole

Benvolgut i admirat Jordi, Crec que n’hi ha que porten set anys dient que el Procés no acabarà bé amb el desig inconfessable que no vagi bé. No és el teu cas, però hi són. Són els mateixos que porten set...

Prat de la Riba potser no va ser tan perfecte

A Enric Prat de la Riba (1870-1917) mai no l’ha envoltat l’aura èpica de Macià ni l’aura tràgica de Companys. Però ha estat reivindicat, i molt. De Pujol a Puigdemont, passant per Maragall, Montilla i Mas,...

Salvem l'Empordà (encara)

Hi ha moltes coses per salvar. La vida és canvi permanent i en aquest natural i imparable procés de transformació podem anar a millor o a pitjor. El canvi no és necessàriament positiu. L’escalfament global...

Les lliçons polítiques (i filosòfiques) de Tucídides

Vicenç Pedret (Barcelona, 1963) és un empresari del vidre per tradició familiar: dirigeix una firma de flascons al Masnou fundada el 1931. S’ha dedicat, també, a la política: va ser l’alternativa interna a...

En Carles i la veritat de la veritat

Als Hostalets de Balenyà hem dinat a l’entrada del poble, a El 9 Inter, hereu de l’Internacional. Un restaurant, ves per on, de cuina local, casolana. Tot boníssim, començant per l’amanida de pops. Sortíem...

Un viatge erudit i nostàlgic pel Mediterrani

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1961) és el prototip de polític erudit, humanista. L’home de conviccions i de concòrdia, de reflexió i acció. El mirall d’una Catalunya ideal a la...

Carles, el mag de les paraules

Hem perdut un immens periodista. Una bona persona. Perdo un amic, un company, un mestre. Ens quedem orfes d’un artista de la paraula. Tenia un do i una passió: allà on sigui, ni que sigui al núvol gasós de...

Com evitar el perill de la distopia social

El gran repte global és frenar les desigualtats. És el que preocupa tant als sectors dirigents des de dins del sistema com als sectors antisistema més dinàmics. Les desigualtats creixents amenacen tothom:...

Elogi del plor

En temps de postveritat, en temps d’una suposada sofisticació de la mentida, que en realitat és desvergonyiment, faré un elogi del plor, del plor de debò, com una gran veritat humana que no hauríem...

La història inacabada del diari ‘Avui’

El diari Avui, el primer en llengua catalana després del franquisme, va néixer malament -va tenir un part amb problemes- i va morir malament -tan malament, que no va morir del tot-. Va tenir, doncs, un...

L’independentisme és populista?

El terme populisme serveix més per desqualificar el rival que per explicar els profunds canvis que en els últims anys han experimentat l’escenari polític català, espanyol i mundial. És una eina d’atac més...

El fatalisme de passar-se la vida pensant-ho tot

Pensar, pensar i pensar. Pot ser una condemna? Allò que ens fa humans també ens pot encadenar, paralitzar. Pensar per damunt d’actuar, enllaçar preguntes una rere l’altra, sense solució de continuïtat,...

Tota la anormalitat del món

He vist un noi en un banc davant un hotel de luxe tocant la guitarra sense demanar res a canvi. Només pel plaer de fer música enmig del trànsit: se’l veia abstret, concentrat en cada corda, cada acord. Era...

El passat sempre és present

El passat sempre retorna. De fet, forma part del present: el passat sempre és present. Hi ha persones que adquireixen ben aviat consciència d’aquesta presència subtil, fantasmal. N’hi ha d’altres que...

Franco resisteix

No hi ha manera. Ni amb el PP en minoria al Congrés no es pot afrontar amb coherència i valentia la taca negra del franquisme. L’ombra del dictador és allargada. Franco seguirà al mausoleu del Valle de los...

La diplomàcia destructiva espanyola (confidències)

El concepte del títol no és meu: diplomàcia destructiva. Me’l regala un bon amic de l’incipient cos diplomàtic català, que per prudència prefereix mantenir-se en l’anonimat. De fet, a ell l’hi va suggerir...

En què ens assemblem encara als romans de fa 2.000 anys?

Què sabem de l’Imperi Romà, més enllà que ens va ho va donar quasi tot: llengua, lleis, carreteres, progrés urbà, un nou cànon de bellesa que encara admirem, una saviesa clàssica que seguim llegint... i, al...

Procés: no s'hi val un empat

Entrem en una nova recta final del Procés, la recta cap al referèndum. Un altre final. Una altra final. Pot acabar amb victòria o derrota. Però també amb empat. La gent gairebé mai no pensa en l’empat. Com...

Un català romà a Nova York

Desaparegut, ja fa una dècada llarga, el savi Miquel Batllori, el català més romà de tots és Valentí Gómez i Oliver. Romà en el sentit més dens de la paraula: enigmàtic, atàvic, encantador, caòtic, culte, ...

Triple festa!

Al passeig de Gràcia, on firmava exemplars del seu llibre Arriska’t, el metge Gaspar Alomar m’advertia aquest diumenge al matí que arriscar-se és positiu: “No hem de confondre risc amb perill”. Doncs bé,...

Un Sant Jordi sense lectors? Quin país volem?

Sant Jordi és la festa més cobejada, la que representa no el país real, sinó el país ideal. La Catalunya somniada. Per a uns, és la catalanitat natural, desacomplexada, la que ens ha de portar a la...

Un fantàstic viatge al passat

En l’era del turisme de masses, quan viatjar s’ha convertit en una activitat gregària, hi ha una manera d’escapar de les masses adotzenades: viatjar en el temps en la preciosa soledat de la lectura, deixant...

Mentir per enfortir el procés?

¿Es pot tractar un lector com si fos un nen, un menor d’edat? ¿Se li poden amagar o maquillar les males notícies? En periodisme, és un debat recurrent. Tots els governs del món de totes les èpoques sempre...

Els amics i ‘voyeurs’ catalans de la Revolució Russa

Som a l’any del centenari de la Revolució Russa, aquella sacsejada que, parafrasejant el periodista nord-americà John Reed, va commoure el món. Tot i el segle i quart transcorregut, la Revolució Francesa...

Què carai li passa a la democràcia?

Estem vivint la segona gran crisi de la democràcia liberal. Aquest sistema, nascut de la Il·lustració i impulsat per les revolucions francesa i nord-americana, es va anar consolidant fins a basar-se en el...

Triar la vida quan no hi ha cap motiu per viure

L’escriptor txec jueu Jirí Weil (1900-1959) és un clàssic desconegut, maltractat en vida i un cop mort, recuperat tardanament només gràcies a Philip Roth. Va patir en la pròpia pell l’estalinisme i el...

La provocació ètica de Xirinacs

Seria pretensiós dir que vaig conèixer Lluís Maria Xirinacs. Diguem que el vaig escoltar. Diguem més concretament que sent jo un infant la seva humanitat em va impactar. L’any 1976, quan jo en tenia 10,...

Garbo, un aventurer amb ideals al segle de les guerres

Lluís Juste de Nin hi torna amb una novel·la gràfica de caràcter històric. A través de la increïble aventura de Garbo (Joan Pujol), l’espia que va enganyar Hitler fent-li creure que el desembarcament de...

La decadència de l’art de la provocació

Hi ha gent que, a mesura que es fa gran, s’empetiteix. No parlo d’aquell literal encongiment físic de la vellesa o del mental retorn a la infància. Parlo de personatges que experimenten una regressió cap a...

A la recerca de l’eterna joventut

Rere cada aventura científica n’hi ha una d’humana: hi bateguen els desitjos d’un investigador amb les seves misèries i grandeses, la seva circumstància, el seu ego i les seves pors. Rere cada troballa hi...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | Següent >