Un desmai en directe
Ahir a Els matins la Lídia Heredia connectava en directe amb una residència de Valldoreix perquè la tarda abans hi havia desaparegut un noi amb autisme. La Fina Brunet començava la crònica explicant que encara no se sabia res del noi i que tot just la Guàrdia Urbana i els Bombers s’havien acostat al centre per demanar detalls i continuar les tasques de recerca. Mentre ens donava la informació van sortir dues dones visiblement nervioses de la porta que la Fina Brunet tenia al darrere i una d’elles va exclamar “ ¡Ya está, Milagros! ” La Milagros era la mare del noi desaparegut i l’avisaven que acabaven de trobar el seu fill. Casualitats de la vida, a TV3 vam viure la notícia en directe i just quan la Fina Brunet ho anava a explicar la Milagros es va desmaiar i va caure a terra amb els braços estesos, d’una manera molt dramàtica. Va quedar estirada ben a prop de la Fina Brunet, que amb la veu nerviosa aclaria a l’audiència que havien trobat el nano i que se l’havien emportat a l’hospital per comprovar el seu estat de salut. El càmera, davant l’espectacularitat del desmai inesperat, va modificar l’enquadrament de seguida per no ensenyar la dona. La Fina Brunet procurava moure’s estratègicament perquè no se la veiés. A la Milagros la vam veure només durant uns escassos quatre o cinc segons. La periodista va retornar la connexió al plató havent explicat en directe el succés. La Lídia Heredia, sense poder ocultar l’evidència, va comentar el desmai que tots havíem vist i va preguntar per l’estat de la dona. Brunet va informar-nos que ja s’estava recuperant i el càmera ens la va ensenyar uns quants segons més, asseguda a terra mentre l’ajudaven a refer-se. “No ha sigut res”, ens deien. ¿S’imaginen aquesta mateixa escena en algun dels magazins matinals de Telecinco o Antena 3? Un noi autista desaparegut i una senyora gran desmaiant-se en directe als peus d’una reportera seria mannà caigut del cel. La càmera hauria fet un primer pla de la dona inconscient i hauríem seguit en directe com la reanimaven. Fins i tot és possible que mig estabornida li haguessin posat el micròfon a la boca per preguntar-li si estava contenta, si tenia ganes de veure el fill i com és que s’havia perdut.
La tele en directe és extraordinària per tot el que té d’inesperat, espontani i sorprenent. Si a més a més es procura fer amb aquesta sensibilitat i prudència, sense amagar però també sense burxar, valores la feina periodística. Les càmeres poden ensenyar la realitat però no abusar-ne.
