Publicitat
Publicitat
image-alt

RAFAEL ARGULLOL

Entre la foscor i la llum

Al llarg de la seva història, en moltes ocasions, la pintura ha sentit la necessitat de retornar a èpoques anteriors, considerades més pures, per poder fer un reafirmament del seu present. És el sentit dels...

La ficció també és veritat

Desapareguts els de l’antiguitat, el ressorgiment dels retrats pictòrics a l’època moderna va ser un procés lent i contradictori. Al final de l’Edat Mitjana destaquen els retrats idealitzats de sant...

El viatge a la immortalitat

Avui dia es pot reconstruir amb força certesa el camí que van seguir els anomenats retrats del Faium, pintures trobades en la seva immensa majoria a la regió del Faium, a Egipte, i produïdes fa uns dos...

Naixement i mort d’un paisatge

Acomençaments del segle XXI hi ha moltes pintures i fotografies que capten els paisatges industrials com si fossin ruïnes de l’antiguitat. El món de la Revolució Industrial sembla quedar definitivament...

Sobre la pell de la pedra

Potser, després de Notre Dame, la catedral de Chartres és l’església més pintada d’Europa. A mi em sembla lògic, ja que si m’hagués de quedar amb una catedral gòtica sens dubte em quedaria amb la de...

Els moderns somiem en els antics

Goethe sempre va tenir una gran nostàlgia dels seus viatges a Itàlia. Deia que havien influït, més que tots els llibres, en el rumb de la seva trajectòria artística. També tenia nostàlgia de moltes de les...

Paisatges de la gran enyorança

M'agrada recordar que per a Miquel Àngel això que anomenem paisatge no tenia cap sentit. A l’artista florentí únicament li interessava el cos humà. No estava sol entre els renaixentistes i, de fet,...

Quan el descobriment és un retorn

L’atzar, o potser allò que els grecs anomenaven destí, és decisiu no només a les nostres vides personals sinó a la nostra herència cultural. Imaginem, per exemple, la imatge que tindríem dels nostres...

Lúdicament irreal, tràgicament efímer

Gairebé tots recordem escenes de circ malgrat les grans transformacions dels espectacles a les últimes èpoques. Crec que el que concentra l’atenció d’un nen és que el circ conté de cop i en un espai reduït...

El mestre de l’obra perfecta

L’obra més perfecta de la història de la pintura no existeix. La va pintar un pintor anomenat Frenhofer i va quedar destruïda quan el mateix pintor va calar foc al seu taller. Nicola Poussin va ser...

L’escèptic davant el mirall

No trobaríem una manera més bona de veure com l’art veu l’artista que la història de l’autoretrat. No deixa de ser una història que avança en progressió geomètrica: apareix lentament al Quattrocento i...

Imatges de poder per a la posteritat

Quan Voltaire va voler ser esculpit per Houdon amb un ampli somriure els seus contemporanis ho van jutjar una altra excentricitat volteriana. Ningú posava per a la posteritat somrient sinó amb cara seriosa...

L’ull que tot ho mira

El mite i l’art segueixen històries paral·leles que es creuen constantment. Tots dos són relats sobre la condició humana, i és difícil saber on comença un i on acaba l’altre, i al revés. El mite és...

La saviesa d’un pinzell silenciat

Del meu primer viatge a Palerm en recordo les parades de peix a l’aire lliure, una estranya pintada en un mur que deia “Chiesa infame. Viva Giordano Bruno”, El triomf de la mort de l’anomenada Chiesa dei...

Les llàgrimes més belles

El Surrealisme, amb el fotògraf Man Ray a l’avantguarda, va posar en relleu el paper de la llàgrima com a símbol que conciliava dolor i èxtasi. Les obres de Man Ray amb dones plorant es van fer molt...

La llum rescata les coses

M algrat el meu gran respecte per Walter Benjamin discrepo de la seva teoria sobre la pèrdua de l’aura que ha patit l’art a causa de la reproductivitat tècnica de les obres. Cada cop que he contemplat una...

El silenci d'un déu

La pintura és un art del silenci. I ho és fins i tot quan el tema representat és el soroll. Sempre havia cregut que El crit de Munch havia de ser per força una pintura sorollosa però, més enllà de les...

Les veritats de la nit

En un dels moments poèticament més exaltats del Zaratustra de Nietzsche es diu: “És de nit. Ara parlen més fort tots els sortidors”. El profeta nietzscheà creu que la veritat de la vida és nocturna i que...

La pell i les entranyes de la ciutat

Amb els impressionistes i realismes moderns podem arribar a la conclusió errònia que la pintura sempre s’ha ocupat de la ciutat com un dels seus motius preferits. No és així. El cos humà és, per molt, el...

L’entrada al regne celestial

A l Museu de Belles Arts d’Anvers hi ha un petit oli (91 x 81 cm) que magnetitza la mirada de l’espectador. És part d’un díptic i representa la Verge i el Nen Jesús. La Verge és d’una bellesa espectral,...

Els petits naufragis quotidians

Baudelaire admirava molt Honoré Daumier. De fet, el considerava no només el millor caricaturista francès de l’època, sinó un dels principals representants del que ell considerava l’art de la modernitat....

Les paraules del clarobscur

PROBABLEMENT, NO HI HA UNA ANÀLISI MÉS EXHAUSTIVA de la condició humana que la que es va fer, fa 2.500 anys, en la tragèdia grega. És difícil trobar un àmbit del nostre comportament que no fos portat a...

El mirall de la nua veritat

EL MIRALL ÉS L’INSTRUMENT MÉS PERILLÓS. Això acostumem a saber-ho massa tard i ens passem la vida o bé evitant el mirall o bé veient-t’hi reflectit un ésser que no som nosaltres. Hermann Broch va escriure:...

L’alegria de llegir

ES DIU QUE EN L’ACTUALITAT llegeixen més les dones que els homes, però si hem de fer cas a la història de l’art en totes les èpoques, malgrat el predomini patriarcal, han llegit més les dones que els homes....

La fragilitat dels caminants

NO PUC DIR EXACTAMENT QUAN VA SER però sí que puc afirmar que em va provocar un record inoblidable la visió de la primera estàtua d’Alberto Giacometti. Era de mida petita, una estatueta que en realitat...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >