8/1: Ara resultarà que l’Amadeu Altafaj se’ns ha fet carlí...

Quan he llegit en aquest diari la incorporació del fins ara portaveu de la vicepresidència econòmica de la Comissió Europea a la representació exterior de la Generalitat he recordat unes frases que es deien fa uns anys. Una, que el nacionalismo se quita viajando. L’altra, que se quita leyendo. Òbviament es referien al nacionalisme català, no pas al patriotisme espanyol, sempre cosmopolita. Frases antigues? Encara fa uns dies, algú deia que el nacionalisme català s’alimenta d’una mena de cinturó de la Bíblia comarcal, rural i pràcticament carlí, entotsolat i reclòs en ell mateix. Però després resulta que el catalanisme exerceix, avui, una considerable atracció en persones que han viatjat, que viuen fora, que llegeixen en molts idiomes, que pertanyen a àmbits urbans i il·lustrats. Un alt càrrec de la Comissió Europea és als antípodes d’aquest nacionalista tòpic isolat en el món rural -¿però existeix a la Catalunya d’avui aquest món rural de caricatura?- i a qui li passaria la tonteria viatjant i llegint. O l’Amadeu Altafaj se’ns ha fet carlí o potser és que això del catalanisme no se quita viajando ni leyendo, sinó que, segons com, es pot adquirir i multiplicar com més viatges i com més llegeixes.