26/4. Diu el contestador automàtic: Occident és culpable

De tot, del que sigui. Del que passa a Síria o a Líbia, a l’Iraq o al Iemen, a Nigèria o a Somàlia. La culpa és de les intervencions occidentals dels últims anys o, si no n’hi ha hagut, del colonialisme, de l’intervencionisme d’Occident durant tota l’era moderna. Potser sí. Certament, Occident ha projectat la seva ombra damunt tot el planeta i té responsabilitats en el present. Però no pas totes. Vull dir que de vegades aquest contestador automàtic que atribueix d’ofici totes les culpes a Occident imagina la resta del planeta com una mena de paradís primigeni, una bassa d’oli en harmonia fins que arriba el malèfic occidental i s’ho carrega tot. I no és ben bé això. Bona part dels actuals conflictes del món tenen orígens del tot locals, en alguns casos potenciats i empitjorats (en altres, esmorteïts) per la intervenció occidental. Fins i tot la Guerra Freda no es pot explicar com la inoculació occidental del conflicte en societats pacífiques i harmòniques, sinó en tot cas com l’explotació occidental de conflictes que ja existien. Occident té culpes, però no totes. La resta del món també en té. La idea del bon salvatge corromput per la civilització occidental no tan sols és ingènua. És falsa.