27/1: Diu que el no a l’austeritat va guanyar el referèndum de Grècia
En unes eleccions plantejades (i llegides) com a plebiscitàries, la victòria de Syriza caldria interpretar-la com el rebuig grec a les polítiques d’austeritat que venien de la troica, en part per patides pels grecs (eix social), en part per imposades des de fora (eix nacional). Si era un referèndum la victòria del no hauria estat una mica justeta. Syriza ha obtingut un 36 per cent dels vots, tot i que els contraris a les polítiques d’austeritat anaven en llistes separades i alguns més s’hi haurien de sumar. Però potser les eleccions de diumenge a Grècia no eren ben bé plebiscitàries, sinó unes eleccions gregues normals. Llavors la interpretació podria ser una altra. Grècia vivia en un bipartidisme en què s’alternaven en el govern el pol conservador i el socialdemòcrata. El pol conservador aguanta, tot i que força desgastat. El socialdemòcrata s’enfonsa, però apareix un pol nou i difícil encara de definir, a l’esquerra del Pasok. El vell paper de la socialdemocràcia hauria estat substituït per una nova esquerra. Però això passa a Grècia. No passa ni a Itàlia ni a França, per dir altres països del sud d’Europa. I a Espanya? I a Catalunya? Som Grècia, França o Itàlia? O som nosaltres?
