17/4: Espanya tornar a negar-se a exercir d’estat dels catalans

Mentre no en tinguem un altre, figura que Espanya és el nostre estat. Però no vol exercir-ne. Se’n desentén. Tracta les institucions catalanes com si fossin alienes. Evita que arribi a la policia catalana la informació internacional que necessita per fer el paper que li atorga la legalitat vigent. Considera que garantir l’oferta de televisió pública en català no és una obligació de l’Estat sinó un vici que els catalans s’han de pagar a part, sense que es pugui ni discutir si hem de pagar també la part que ens toca de la televisió pública en castellà. Els alts càrrecs del govern espanyol es neguen a comparèixer al Parlament de Catalunya, com si fos un Parlament exterior. Es queixa de l’independentisme, però tracta la policia, la televisió o el Parlament com si li fossin estrangers (o pitjor), institucions davant de les quals no té cap obligació, que es poden ignorar o boicotejar. Si diuen que són l’Estat dels catalans i de les institucions catalanes, que n’exerceixin. No tan sols a l’hora de recaptar. Si no en volen exercir, que permetin que en construïm un altre. El que és inadmissible és la política punitiva: no us deixem marxar, però us tractem com si ja fóssiu fora.