11 de gener: 'Espanya ha viscut el procés català com una mena de malaltia'

Una infecció que amenaçava de matar la sagrada unitat nacional. A hores d’ara, d’una manera prematura però no del tot injustificada, Espanya pensa que ha passat el perill. Que la malaltia no matarà la unitat. Que el virus no era tan fort com s’imaginava. O que la teràpia triada ha estat prou eficaç: no pas la violència de la cirurgia, sinó l’aplicació de les injeccions d’intoxicació necessàries, en els moments i en els llocs oportuns. En qualsevol cas, Espanya pot tenir -i en part té- la sensació que s’ha curat. I aquí pot cometre un error de diagnòstic, passi el que passi. Posem que -tot i que encara s’ha de veure- el virus del procés ha quedat desactivat. Fins i tot en aquest cas s’ha de pensar que una cosa és que una malaltia no mati de seguida la unitat d’Espanya i una altra que el malalt es pugui considerar curat. Hi ha malalties que no maten, però que no es curen. Pot ser que, fins i tot desactivada en els seus efectes més immediats, la malaltia catalana esdevingui per a Espanya una malaltia crònica. Un malestar permanent, que dóna símptomes i que, com totes les malalties cròniques, un dia qualsevol es torna a activar i et torna a posar en situació crítica.