18 de maig: 'Et retrates més quan dius què t’agrada que no pas què et desagrada'

Si vols conèixer els gustos d’un crític literari, posem per cas, és molt més informatiu veure què elogia que no pas què es carrega. Perquè, com que res no és perfecte, tot és susceptible de ser criticat, de vegades fins i tot des de punts de vista contradictoris. En canvi, quan fas l’elogi d’una cosa, quan la presentes com un exemple positiu i admirable que cal seguir, et mulles molt. Això també val per a la política i per a aquestes municipals. Els qui arriben a les eleccions manant o havent manat ja tenen un model en positiu: allò que han fet, que se suposa que és el que els agrada fer i del que s’han de responsabilitzar. Però els qui arriben a les eleccions sense haver manat o dient que no han manat tenen la necessitat de mullar-se o de retratar-se no tan sols dient quin és el model de ciutat o de poble que no volen, sinó quins són els exemples positius als quals es volen assemblar. Per exemple, és d’agrair que, segons els mitjans, des de Barcelona en Comú s’hagi presentat com a positiu l’exemple de Veneçuela. És més informatiu dir “Ens agrada Veneçuela” que no pas “No ens agrada Trias”. Això sí que ajuda a votar (a favor si t’agrada Veneçuela, en contra si no t’agrada).