3 de març: 'Haver-se posat un “Je suis Charlie” obliga a alguna cosa'

Per exemple, a no muntar un ciri sobre el Carnaval de Solsona d’enguany. Després dels crims de París, una possibilitat decent era condemnar l’assassinat dels dibuixants, dels policies i dels jueus que hi van morir. Alguns, d’una manera més que respectable, van decidir penjar-se el cartell “Je suis Charlie ”. Això era un pas més enllà. Vol dir que condemnes uns crims i que no vols lleis que limitin la llibertat de creació. Però vol dir també que creus que hi ha uns territoris on ha de ser possible, no tan sols legalment, sinó per dir-ho així moralment, enfotre’s del mort i de qui el vetlla, i que això és saludable per a la societat. Jo no ho veig clar. Per això no em vaig penjar el cartell. Però els que se’l van penjar adquirien un compromís amb aquesta idea dels espais de llibertat absoluta per criticar i per satiritzar. Si l’humor gràfic n’és un, el Carnaval també. Per tant, si algú es va penjar el “ Je suis Charlie ” és contradictori que ara posi el crit al cel per una sàtira -de gust tan dubtós com tantes altres- al Carnaval de Solsona. Algú ho ha fet. Posar-se el “ Je suis Charlie ” no era obligatori. Però si te’l posaves, i no era tan sols per quedar bé, ara s’ha de ser conseqüent.