2/4. Llegeixo en un cartell: pot haver-hi democràcia amb capitalisme?

Seria una bona pregunta, potser, al segle XIX. Però la pregunta a començaments del segle XXI és: pot haver-hi democràcia sense capitalisme? I no per cap incompatibilitat de conceptes, sinó per l’experiència històrica. El segle XX ha estat el segle dels totalitarismes. I si mirem l’experiència d’aquest segle convuls, ens adonarem que no sempre que hi ha capitalisme hi ha democràcia, però que sempre que hi ha democràcia hi ha capitalisme. O lliure mercat, si ho prefereixen. Dit d’una altra manera, durant el segle XX hi ha hagut dictadures capitalistes i dictadures comunistes. Però de democràcies només n’hi ha hagut de capitalistes. Cap en un altre sistema econòmic. Certament, les capitalistes poden haver tingut governs conservadors o socialdemòcrates. Gestors del capitalisme insultaven els socialdemòcrates quan jo era universitari. Per tant, el que queda per demostrar després del segle XX és si pot haver-hi democràcia sense capitalisme, simplement perquè no ha passat mai. No vull dir que no pugui passar, que sigui metafísicament impossible. Però no ha passat (excepte que ens creguem que les democràcies populars o les orgàniques eren de veritat democràcies).