22 de desembre: Recomano a Podemos llegir el primer Lerroux. Els encantarà

Penso en el Manifiesto de los Jóvenes Bárbaros del 1906. Just quan es gestava la Solidaritat. Allò del “rebelaos contra todo: no hay nada o casi nada bueno ”. O encara més: “ Entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país [...], penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos ”. No sé si la retòrica els semblarà antiga. No parla de la casta, però cada generació té dret a farcir el discurs amb les seves aportacions lèxiques. Però si ho llegissin en un míting de Podemos, la gent aplaudiria. Certament, no va portar enlloc. No va aconseguir que el malestar social desemboqués en canvis constructius. Això sí, la Solidaritat Catalana va durar ben poc, i alguna cosa hi devia ajudar. Del Manifiesto n’ha quedat només un llenguatge. (I per això de què parlo és irrellevant que l’autor d’aquesta proclama rebel, Alejandro Lerroux, acabés vint anys després de president del govern espanyol durant el Bienni Negre, a la dreta de la dreta, fins que el va fer caure l’escàndol de l’estraperlo).