14 d’abril: 'No sé quan xiular comença a ser mal educat o antidemocràtic'

Aquest cap de setmana em va incomodar la xiulada a Àngel Ros a l’acte de l’ANC. Potser perquè em semblava contradictori amb el que havia vist a les manifestacions organitzades per l’Assemblea: acollir-hi amb alegria tothom qui s’hi volgués apuntar. Però, d’altra banda, quan es jugui la final de la Copa probablement xiularé l’himne espanyol -des de casa, i a benefici d’inventari- perquè em sembla el símbol d’una unitat més imposada que no pas triada. En definitiva, no crec que xiular sigui una pràctica infame i mal educada que sempre s’ha d’evitar, però tampoc no crec que totes les xiulades siguin democràticament acceptables. Hauríem d’establir criteris. Per exemple, no em sembla educat convidar algú a un lloc i xiular-lo. I crec que no s’ha de confondre una xiulada en començar un acte o un parlament amb un boicot que impedeixi fer el parlament o celebrar l’acte amb normalitat. Una cosa és la disconformitat i una altra la censura. Hem d’establir criteris, doncs, sabent que n’hi ha un d’inacceptable: el de la superioritat moral. És a dir, aquell que considera que s’hi val si ho fan els bons contra els dolents i no s’hi val si ho fan els dolents contra els bons.