23 de gener: 'Sánchez i Rajoy diuen el mateix 'no', però polifònic'

Davant de la reivindicació catalana, la cançó i el text d’un i altre són els mateixos. Ho diuen a dues veus. La demanda que se’ls fa és clara: si una majoria ho vol, el conjunt dels catalans tenen el dret a decidir el seu futur i per tant com es relacionen amb l’estat espanyol. Davant d’això, Mariano Rajoy diu que no. Pedro Sánchez diu: reforma constitucional. Aparentment, són respostes diferents. Però quan li pregunten a Pedro Sánchez què entén el PSOE per reforma constitucional i si la reforma preveu que els catalans decideixin el seu futur, si ho vol la majoria, la resposta és també que no. El mateix no de Rajoy, però allargant-ne el trajecte, fent una escala (a més, aritmèticament i políticament poc viable). Pot ser que una reforma constitucional sigui la solució a algun problema espanyol actual. En tot cas, no és una solució per a la reivindicació catalana. Potser perquè darrere dels nos que canten amb la mateixa música i una veu diferent Rajoy i Sánchez hi ha el mateix error de diagnòstic: no existeix un problema català i, en cas d’existir, encara es pot solucionar venent-los fum. Demanes pa, et diuen que ni parlar-ne, que potser et donaran aigua (que no demanes) i encara diuen que t’escolten.