28/4: Segur que un entrenador rus pot parlar rus després d’un partit

Però que l’entrenador de l’Eibar, després del partit a Almeria, respongui en euskera a una pregunta en euskera provoca marrameus. Per tant, no és un problema de comprensió: els periodistes que es van queixar per l’euskera segurament tampoc entenen el rus, però no s’haurien queixat. És una qüestió d’estatus de la llengua. Diuen que en un supermercat de Valladolid una senyora es va queixar indignada perquè el pot de llet estava etiquetat també en català. La dependenta la va consolar: no és català, és portuguès. La clienta es va conformar. I no sé pas si ho era, de portuguès. Però que una cosa que es ven a Valladolid estigui etiquetada en portuguès, passi; que estigui etiquetada en català és inacceptable. El que és permès en rus o portuguès -llengües estrangeres, amb el seu estat- no es pot permetre en català o euskera perquè significaria posar en qüestió la supremacia de l’espanyol a Espanya. Perquè, en el fons, alguns dels arguments sobre l’ús del castellà, en contra del català o de l’euskera, es disfressen de sofisticades teories sobre els drets individuals o la llengua compartida, però en el fons es poden resumir en una sola frase: porque estamos en España.