16/1: Un home va anar amb una bandera espanyola a la plaça de Sant Jaume

En el moment de la presa de possessió del president Puigdemont i enmig de desenes de persones amb estelades. Si l’haguessin insultat, increpat o agredit, se n’hauria parlat molt. Com que no va passar res, no se n’ha parlat gens. I en canvi tinc la sensació que val la pena parlar-ne. Perquè és notícia allò que no és ni habitual ni previsible. I en l’Europa d’avui, que la gent pugui expressar amb normalitat i sense risc què és o què creu va esdevenint una raresa. A Marsella, un alt dirigent de la comunitat jueva ha recomanat als jueus de la ciutat que no vagin amb quipà pel carrer, després que un professor jueu que la portava va ser agredit i ferit l’altre dia per un noi amb un matxet. Per una por justificada i lògica, haver de dissimular què ets i què creus. Per tant, en aquest marc, que passi el que va passar a la plaça de Sant Jaume -i no el que ha passat a Marsella-és una notícia que parla molt bé d’una societat i en aquest cas també del tarannà del sobiranisme català. Val la pena subratllar-ho. (I, sisplau, que a ningú se li acudi fer l’experiment d’anar amb una bandera estelada -o simplement catalana- en una concentració patriòtica espanyola a Madrid. Per si de cas.)