20/1: El comentari del Papa sobre ‘Charlie Hebdo’ em sembla poc religiós

Em refereixo a aquell que diu que no es pot anar provocant, i que si algú insulta la seva mare pot esperar-se un cop de puny. És contrari al que m’havia semblat entendre de l’esperit de les religions madures. I no tan sols perquè contradiu allò de posar l’altra galta. O perquè recorda massa aquelles sentències judicials que exoneraven els violadors si la noia violada anava amb la faldilla massa curta (provocant, deien). Ens diu el papa Francesc que és natural, instintiu, clavar un cop de puny a qui insulta allò que t’estimes. Com seria instintiu el desig de venjança contra els qui assassinen. Però el pensament religiós, moral, neix per posar límits a les reaccions instintives, diguem-ne naturals. La norma moral és no fer allò que et vindria de gust fer, però que consideres que no està bé en nom d’uns valors superiors. Deia Albert Cohen que els deu manaments són el contrari de les lleis de la naturalesa, de la llei del més fort, de la venjança, de l’instint, de posar la pròpia voluntat per damunt de tot. El discurs religiós (o moral) no és aplaudir la reacció instintiva, sinó temperar-la en nom de la compassió i de la humanitat. I, amb aquesta frase, el papa Francesc ha fet el contrari.