24/4: Aquest divendres fa cent anys que va començar el genocidi armeni

El primer genocidi contemporani, diguem-ne: un estat modern, amb tot el seu poder, es fixa com a objectiu fer desaparèixer tot un poble sencer, exterminar-ne tots els membres. Un genocidi que farà possibles tots els que vindran després perquè crearà la certesa que això es pot arribar a fer i que pot ser impune. Diu que Hitler, quan va concebre l’Holocaust, va dir: ningú no es recorda dels armenis. Entre les moltes diferències que hi ha entre l’Holocaust i el genocidi armeni, n’hi ha una d’essencial. En el cas de l’Holocaust, el negacionisme, l’afirmació que allò no va existir, que és un invent, un accident de guerra, és una posició exòtica, marginal, que mantenen tan sols uns quants radicals sense crèdit ni força. En canvi, en el cas armeni el negacionisme el practica un estat. L’hereu directe del que va dur a terme el genocidi. I un estat té mecanismes per gestionar el negacionisme molt més poderosos, xantatges polítics, diplomàtics i econòmics. Europa no s’ha portat bé amb Turquia. Però Turquia no ha fet els deures davant la seva història. Avui Turquia és un problema, en els nous conflictes del Pròxim Orient. El seu negacionisme del genocidi armeni alguna cosa hi té a veure.