6 d’abril: 'L’avió de Barajas a Barcelona porta retard'

Figura que l’aparell no ha arribat encara de Nova York i que per tant sortirà amb cinc hores de retard, potser més. Però la companyia no es pren gaires molèsties a explicar-ho, i els passatgers es queixen de poca informació. Certament, encara que ho expliquessin millor també estarien emprenyats: les coses desagradables desagraden per ben explicades que siguin o per raonables que puguin semblar. El cas és que els passatgers es van escalfant, en una efervescència diguem-ne peronista. Llavors passa per la cua de passatgers indignats una noia que els va parlant un per un: els dóna una targeta de la seva empresa, amb un dibuix de Robin Hood, i els diu que tenen dret a reclamar una pasterada per l’espera. Que si volen ella els farà els tràmits, a canvi d’un petit percentatge si s’obté alguna cosa de la companyia. No els promet que sortiran a l’hora ni que els avions ja no tindran retard, ni els proposa una organització alternativa del sistema aeri. Els diu que cadascun d’ells obtindran una pasta. La situació em sembla un símptoma o un termòmetre de la vida social (i política) espanyola d’avui. La noia, naturalment, és Podem: tothom li diu que s’apuntarà a la seva reclamació, però ja veurem quants clients n’acabarà traient.