27/4: No crec que s’hagi de fer un debat identitari entorn dels toros

M’és ben igual que, per defensar-los, es digui que són una tradició catalaníssima i se’m parli de la plaça d’Olot. Tampoc em serveix que algú se’ls carregui (o els defensi!) perquè formen part de la identitat cultural espanyola. Ser una tradició no vol dir res. Hi ha tradicions assumibles per la modernitat i altres que no ho són. El debat sobre els toros, a Catalunya, a Madrid o a les Canàries, no és sobre el seu caràcter identitari o tradicional, sinó sobre la seva compatibilitat amb una sensibilitat contemporània entorn dels animals. Si algú els ha de defensar o atacar, ho ha de fer -al meu parer- en aquest terreny de joc. El mateix val, per mi, quan parlem dels bous a les Terres de l’Ebre. Em semblaria igualment inadequat que se’ls defensés amb criteris estrictament identitaris: que són una tradició catalaníssima, que estan molt arrelats a les Terres de l’Ebre, que formen part de la identitat essencial d’aquella zona... També en aquest cas, diria que els defensors dels bous haurien d’argumentar la seva compatibilitat amb la sensibilitat contemporània respecte als animals i els seus detractors haurien de defensar-ne la incompatibilitat. Uns i altres tindrien arguments. Doncs som-hi.