22/4: Les lleis de periodisme no són justes

Però són lleis. En estricta justícia, una vida humana val igual que una altra vida humana. Però en les lleis del periodisme hi ha factors que ho jerarquitzen: la proximitat, la fama, la transcendència social, l’empatia, el dramatisme, la sensació d’entendre-ho, la sorpresa, la repetició, l’excepcionalitat... Perquè el periodisme no jerarquitza les coses en funció de la seva importància objectiva. Per això quan hi ha un accident d’aviació cada mitjà parla més aviat dels seus connacionals, per això una mort en un institut de la cantonada té un tractament més gran que molts morts als antípodes, per això un mort conegut té més titulars que un d’anònim. No ens hem d’escandalitzar. No és una dèria estranya dels periodistes, sinó que la mirada de tots prima el més pròxim, el més excepcional, el més insòlit. Dit això, per raons periodístiques, no ja humanitàries o de suposada justícia, les morts que hi ha a la Mediterrània de gent que la vol travessar com pot -amb circumstàncies dramàtiques de tota mena- haurien de pujar uns quants graons en la nostra escala d’interessos. Per volum, per repetició crònica, per dramatisme. Però també per simple proximitat (un dels criteris clàssics del periodisme).