12 d’abril: 'Quan veus com fan cua, saps el grau de civisme d’un país'
Un país on no saben o no volen saber com es fa una cua, on són incapaços de respectar que qui arriba primer passa al davant, on es tracta de veure qui és més pillo o té els colzes més esmolats per passar al davant dels altres, sol ser un país poc capaç de viure en democràcia. Perquè la democràcia, com la cua, és sobretot una convenció civilitzada, una manera de resoldre un problema sense empentes ni malentesos: arriba algú, demana tanda i en dóna a qui arriba després. Els països que respecten les cues, on la gent no se les empesca per colar-se, són capaços d’arbitrar civilitzadament els problemes. La convivència necessita més convencions que no pas conviccions. Però probablement el grau més alt de civilitat es dóna en aquells llocs on saben fer cues, on la cua es respecta, on no hi ha picaresca de colzes ni de simulacions, però al mateix temps hi ha la flexibilitat de deixar passar a qui té més pressa objectiva o a qui més ho necessita. En l’escala de Richter de la civilitat, el grau més baix és l’aglomeració, el grau satisfactori és la cua ordenada, però el grau més alt és la cua flexible i comprensiva, seriosa, honesta i solidària. Les cues diuen molt d’un país. Com són les nostres?
