2 d’agost: "Sí se puede” o “Això no pot ser”

Quan el món de Podem adopta com a lema (i fins i tot en treu el nom) el “Sí se puede ” dels indignats del 15-M i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, figura que està fent alguna cosa més que màrqueting polític. És una declaració de principis. Quan davant d’un objectiu polític algú diu que això no pot ser, que és impossible, que no es pot perquè és massa complicat, perquè els poders fàctics hi estan en contra o perquè la legislació actual no ho permet, però es considera que l’objectiu és just, es respon “ Sí se puede ”. És a dir, si l’objectiu és desitjat, si hi ha voluntat d’assolir-lo, si es considera legítim, es pot aconseguir, encara que sigui difícil, si la gent ho vol. La voluntat de la majoria pesa més que les dificultats. Per això és curiós que, quan es planteja a Catalunya Sí que es Pot l’objectiu de la independència de Catalunya, la resposta -via el seu cap de llista- sigui que no es pot. Que és molt difícil. Que no ens en sortirem. Que ho digui Rajoy, s’entén. Que ho diguin unes forces que han proclamat en el seu lema que si es vol, es pot, és més estrany. Perquè si tu has dit que es pot aconseguir allò que es vol, i dius que la independència no es pot aconseguir, el que estàs dient és que no la vols.