28/12: La CUP és rara, el país també

L’espectacle d’aquest diumenge, a càrrec de la CUP, és francament estrany. Si una formació política no aconsegueix decidir què pensa i què fa en una qüestió central, és que no és una formació política, és que és una altra cosa, de mal definir. Perquè no era un debat sobre Mas. Era un debat sobre prioritats, sobre estratègies, sobre la seva naturalesa essencial. I no han estat capaços de resoldre’l. No és una festa de la democràcia participativa, és el fracàs del compromís en la política. Però seria molt bèstia carregar-li totes les culpes a la CUP, tot i que en té. Hem arribat fins aquí, fins a un diumenge surrealista amb empats i fugides d’estudi, amb crits i maniobres assembleàries, perquè el país no ha estat capaç de decidir si tenia una majoria operativa per a la independència, si l’independentisme és alguna cosa més que una festa de setembre, si hi ha una majoria de catalans que ho consideren la prioritat. La CUP no ha sabut respondre a la pregunta que es feia i que se li feia, però el país tampoc. Hem anat caminant durant dos anys per la corda fluixa del funambulista, a estones exaltant-nos, a estones enganyant-nos. I al final, arriba a la caricatura. No sabem on som. La CUP, menys. La resta, no gaire.