13/12: Espanya està desaprofitant l’enèsima ocasió de modernitzar-se

Des de fa tres-cents anys, Espanya té pendent o a mig fer el trànsit a la modernitat, a una cultura política equiparable a la dels països europeus del seu entorn. Ho ha intentat en diverses ocasions. Era el somni dels il·lustrats i dels afrancesats. Hi va haver intents liberals en el XIX. La Segona República va ser l’empenta que va arribar més lluny. Però la major part d’aquestes oportunitats es van veure frustrades de manera abrupta. La transició després de la mort de Franco era una nova ocasió d’acostar-se a la cultura democràtica europea. Diria que s’està esllanguint i desaprofitant: quan Espanya, avui, té un problema, es mira més el catàleg de solucions que neixen d’una cultura política autoritària que no pas d’una cultura democràtica. Com si la Transició fos un intent d’adoptar formes democràtiques, però sense haver interioritzat la cultura democràtica de fons. (Allò de fer la república sense republicans.) Això és flagrant a la dreta, però no en té el monopoli. La resposta a la qüestió catalana ha participat d’això i en un cert sentit ho ha excitat. Però va més enllà. Hi ha molts exemples. El més recent, la llei de seguretat ciutadana. Formes democràtiques, gen autoritari.