7/12: Maduro ha citat una bestiesa de Chávez: “Ser rico es malo”

Deixant de banda, tot i que no és un detall negligible, que no sembla que Chávez s’apliqués personalment la seva màxima, la frase em sembla profundament reaccionària. Catòlica de Trento, de la Contrareforma i la Inquisició, per entendre’ns; la reacció contra la modernitat i la llibertat. Reaccionària també perquè neix de la negació de la noció mateixa de progrés: ser ric seria dolent si l’única manera de ser ric fos prendre el tros del pastís, immutable, del pobre; no si, com diu el progressisme, és possible fer el pastís més gros i que n’hi hagi més per a tots. Reaccionària sobretot perquè neix de la lectura perversa de l’igualitarisme. La Igualtat (positiva) de la Revolució Francesa és la igualtat davant de la llei i la igualtat d’oportunitats per a tothom. L’igualitarisme pervers és el que contraposa igualtat amb diversitat (i la identifica per tant amb uniformitat) i el que, en comptes de garantir un mínim per a tothom de justícia, s’entesta a exigir un màxim per a tothom, siguin quins siguin els seus mèrits o les seves actituds. Un igualitarisme pervers en què, per aconseguir que tothom sigui igual, de la mateixa alçada, s’acaba proposant escapçar els qui són massa alts.