8/12: Molta més se’n poden prendre

Quan fa 110 anys un grup d’oficials van assaltar les redaccions del Cu-Cut i La Veu, la reacció del catalanisme va ser la creació de la Solidaritat. Però entre els fets i la reacció havia passat una cosa essencial: els catalanistes es van queixar a Capitania General de l’assalt i en van sortir amb la certesa que l’acció dels oficials hi produïa més aplaudiment que no pas rebuig i que l’Estat no faria res (i no ho va fer) ni per castigar-ho ni per evitar-ho. Va provocar més malestar aquesta connivència de l’Estat que no pas els mateixos fets. Hi havia un precedent mític. En la versió llarga del romanço sobre la Guerra dels Segadors que tan bé canta Rafael Subirachs es fa una llarga llista de les malvestats comeses pels soldats allotjats a Catalunya “tot per dessolar la terra”. Però la revolta no comença llavors, sinó quan “en daren part al virrei del mal que aquells soldats feien: llicència els he donat jo, molta més se’n poden prendre”. És més forta la reacció contra la parcialitat institucional, la injustícia i la impunitat que no pas pels fets. Ho dic perquè, salvades totes les distàncies, serà interessant veure com reacciona l’Estat ara que per tercera vegada han enxampat uns militars a Figueres robant estelades.