16/12: No pots dir que parles en nom de la majoria de catalans sense exigir poder-ho demostrar

Aquests últims dies, tant Miquel Iceta com diverses plataformes favorables a la tercera via, entre l’independentisme i l’Espanya realment existent (és a dir, la via d’una Espanya profundament diferent), han presentat les seves propostes. Són interessants i cal escoltar-les. Sempre, però, amb la mateixa sensació: quan parlem de tercera via, no és el mateix que es plantegi com una carta als Reis feta des de Catalunya o com una oferta feta des d’Espanya. En qualsevol cas, en aquests actes s’ha tornat a afirmar que la majoria dels catalans no són independentistes. Potser sí, o potser no. No ho sabem. Però si parles en nom del que creus que volen la majoria dels catalans, immediatament has d’exigir que t’ho deixin demostrar. Que t’ho permetin preguntar obertament i clarament: exigir doncs un referèndum sobre el tema. Els qui no volen referèndum són aquells a qui tant els fa el que vulgui o deixi de voler la majoria, ja en tenen prou amb el que vol o deixa de voler la Constitució. Si a tu et sembla rellevant el que vol la majoria, pregunta-ho. Per demostrar que la teva hipòtesi és certa. I si no ho és, per acceptar el que vol la majoria.