10/12/2015

11/12: El PSOE és el “gran malalt” de la política espanyola

1 min

A finals del segle XIX es va fer popular dir que l’Imperi Otomà era “l’home malalt” d’Europa. El guió de la política europea era llavors anar-se repartint allò que Turquia anava perdent, guerra rere guerra. L’expressió “l’home malalt” ha quedat associada a qui està en fase de reculada i observa com els altres lluiten per repartir-se allò que ell va deixant o li prenen. En l’actual campanya espanyola es pot dir que el PSOE és “l’home malalt”. El guió de les eleccions seria com Podem i Ciutadans es reparteixen allò que perd el PSOE (i el que pugui perdre el PP). La malaltia del PSOE, quan hauria d’aparèixer com la gran alternativa a un PP gastadíssim, té a veure amb la crisi europea de la socialdemocràcia, amb la fragilitat extrema del seu lideratge (però això pot ser més un efecte que una causa) i amb el fet que el PSOE ha esdevingut el partit de l’establishment. Un partit que tenia els seus dos grans graners de vots a Catalunya i Andalusia, dues comunitats amb interessos contradictoris sobre un dels grans temes territorials, el drenatge de recursos econòmics d’unes comunitats a les altres. És difícil ser alhora el partit dels qui reben més del que paguen i dels qui paguen més del que reben.

stats