12/12: Si Rajoy cobra el que diu, cobra poc

Figura que vivim en una societat meritocràtica, que valora (i paga) el mèrit: la vàlua, la preparació, el treball, la responsabilitat. Figura que a algú amb un alt càrrec públic li hem de suposar i exigir preparació, assumpció de responsabilitats, que faci feina... Si no se li paga d’una manera proporcionada al que es pagaria en altres àmbits, o no li exigim aquests mèrits o no els hi valorem o estem fent demagògia. I tant demagògic és escandalitzar-se per sous raonables com declarar sous que afalaguin el populisme. El debat no és sobre què guanyen els polítics, sinó sobre si s’ho guanyen. Que tinguin sous raonables no és corrupció, és anticorrupció. I no perquè un sou raonable eviti la temptació de la corrupció (no em sembla un argument). És que si la política no està reconeguda i pagada raonablement, qui s’hi acabarà apuntant? A part dels malalts de política, els qui no serien capaços de guanyar aquest sou fora de la política o els qui creuen que els diners a la política no es guanyen precisament amb el sou. Si ens deixem dur per la demagògia acabarem trobant normal aquella frase (del tot absurda) que em deia, escandalitzat, un italià: “És una vergonya, això del sou dels polítics: n’hi ha que voldrien guanyar tant com un futbolista!”