11/01/2016

12/1: Un demòcrata no pot creure que la independència és inviable

1 min

La sessió d’investidura va aportar alguna mitja sorpresa. La capacitat de comunicació del president Puigdemont (per a qui no la coneixia). El guió canviat de l’unionisme, en un escenari que no s’esperava. L’esforç d’Iceta per pintar el seu no d’un color menys agre. Però la principal, per a mi, va ser la frase de Lluís Rabell dient que la CUP havia investit Puigdemont a canvi de no res, d’una il·lusió, d’un procés que és una enganyifa inviable. Sorprèn que un demòcrata trobi la independència inviable. Si creus en la sobirania popular, res no pot ser inviable, si la gent ho vol. Pots creure que no és desitjable. Pots dir que és difícil. Pots pensar que els catalans no som subjecte de sobirania. Entenc que Rabell prefereixi un referèndum pactat que no pas una desconnexió unilateral (jo també!), però no em sembla que sigui més viable pactar un referèndum. Entenc que per culminar -no per encetar- el procés cap a la independència falten coses, un suport social més explícit i ampli. Però això es pot aconseguir, no és inviable. El sorprenent és que algú que es presenta sota el lema “Sí que es pot” desacrediti una cosa perquè “Això no es pot”, encara que la gent ho vulgui.

stats