29/10: La proposta del Parlament no és un Sis d’Octubre

Si hi ha una cosa que no és, com no ho ha estat cap dels moviments que ha fet l’independentisme català en els últims anys, és unilateral. Per entendre’ns, no és una jugada al solitari. És una jugada, ja es veurà si encertada, en un tauler d’escacs. L’independentisme català mou peça. És un moviment en una partida: demana que l’altra part respongui amb un moviment de les seves peces. I demana, com totes les partides d’escacs, un arbitratge, algú que et digui què es pot fer i què no. Per al sobiranisme, l’altre jugador és l’estat espanyol i l’àrbitre és la comunitat internacional. A veure com contesta l’Estat i què en diu el món. Però el govern espanyol no accepta aquesta partida ni aquest tauler: no vol ser un dels jugadors, vol se l’àrbitre, el que dicta les normes. I en comptes de lliurar la partida en el terreny de la política i el diàleg, vol imposar una partida en l’àmbit dels tribunals, en el qual marca ell les normes. La resolució del Parlament no és un Sis d’Octubre. No és una proclamació a veure què passa. És un moviment legitimat per unes eleccions que demana una resposta política. I aquesta és també la diferència: avui la resposta no pot ser la del Sis d’Octubre.