20/2: Alícia Sánchez-Camacho té tota la raó

La vaig sentir fent la pregunta al president Mas en la sessió de control de dimecres. Li va dir: “Vostès es pensen que tenen un estat, però no tenen un estat; per això es dediquen a la litúrgia”. En el context, litúrgia volia dir burocràcia, parafernàlia. És cert: de vegades, com menys poder tens més litúrgia hi has de posar (tot i que els qui tenen poder tampoc estalvien litúrgies). Però l’afirmació em va sorprendre. Em pensava que els del PP creien que els catalans sí que en tenim d’estat; un estat que ens representa, que protegeix els nostres interessos, que defensa la nostra identitat cultural. I que aquest estat, el nostre estat, es diu Espanya. Som més aviat els independentistes els qui pensem que no tenim aquest estat que ens defensi i ens protegeixi, que Espanya ha renunciat a fer aquest paper, que no el fa ningú, i com que aquest paper -per sort o per desgràcia- és imprescindible, ens hem de construir un estat propi, a la mida de la realitat i dels interessos col·lectius. Em va estranyar que Alícia Sánchez-Camacho ho digués, però vaig pensar que tenia tota la raó. Suposo que devia ser un lapsus; aquell dia en va tenir uns quants. Però de vegades en els lapsus inconscients s’amaga la veritat.