17/2: L’economia (sola) no explica el món

Quan va haver-hi la darrera onada de crims jihadistes a París, una part dels interpretadors van diagnosticar que tot es podia explicar per causes econòmiques i socials: la marginació de la banlieue, la fallida de l’ascensor social a França, les expectatives econòmiques individuals frustrades... La tradició occidental ha esdevingut, a dreta i esquerra, fonamentalment economicista. L’economia, les relacions econòmiques, és la veritable explicació de les coses, i les idees i els sentiments en són simplement l’expressió formal, de vegades la disfressa. Les causes de la violència jihadista serien econòmiques i socials; la religió, només una excusa. I, a partir del diagnòstic, la teràpia es dirigeix a les causes que es creuen veritables i no pas a les excuses. Però ara hi ha hagut una nova onada d’atemptats a Dinamarca i bona part de les interpretacions economicistes no serveixen igual. Potser hem equivocat el mètode d’anàlisi. No dic que sigui al contrari, que la veritable causa estigui en la religió o, millor, en una determinada ideologia religiosa, i que els temes econòmics i socials siguin només l’excusa. Però potser amb les causes econòmiques no n’hi ha prou. I, per tant, amb les solucions econòmiques, tampoc.