16 de febrer: 'La cultura és competència exclusiva del govern català'

Això no és que ho digui el programa de l’independentisme. Tampoc és una proposta innovadora de les anomenades terceres vies, per millorar l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Això ho diu l’Estatut, l’actual i l’anterior. És a dir, forma part del pacte estatutari de la Transició, sobre allò que era necessari per defensar el català i la producció cultural del país. Però durant tots aquests anys, a base de laminar-ho competencialment i d’ofegar-ho econòmicament, s’ha anat dificultant de manera progressiva que el govern català pugui dur a terme les polítiques culturals que calen per fer-ho. La taxa audiovisual impulsada pel govern i el sector és una solució imaginativa. Doncs el govern espanyol la vol tombar. Perquè el projecte actual de l’unionisme polític no és defensar l’esperit del pacte autonòmic i estatutari, sinó precisament revocar-lo, tornar enrere, boicotejar les oportunitats que podia oferir. El govern espanyol parla de negociar. I tant! Negociar, parlar, sempre. Però es pot negociar el com, no el què. La competència exclusiva, la possibilitat de fer polítiques culturals, amb lleis i amb diners, ha de ser irrenunciable. En termes de Quevedo, és a la vegada por el huevo y por el fuero.