13/2: El govern d’Israel no deixava posar casinos

Era una exigència dels partits religiosos (alguns ultraortodoxos) que imposaven al govern del país quan feien falta per conformar majories parlamentàries. Llavors, els israelians anaven a jugar massivament als casinos que hi havia en territoris de l’Autoritat Nacional Palestina (sobretot al de Jericó, creat des de la mateixa ANP en temps d’Arafat), en les zones controlades per la laica Fatah, i no pas en les controlades pels integristes religiosos de Hamàs. Tampoc el règim de Franco deixava posar casinos a Espanya (a diferència del que havia fet la República) i els seus súbdits se n’havien d’anar a jugar a França, si els venia de gust. Això passava perquè tant els partits religiosos com els règims autoritaris consideren que els ciutadans són menors d’edat a qui s’ha de protegir contra ells mateixos, i no persones lliures i responsables dels seus actes, adults que poden decidir què fan i què no fan i n’assumeixen les conseqüències. Per això serà interessant veure com es desenvolupen els arguments del debat, a Catalunya, sobre BCN World, a veure a qui s’assemblen. Perquè en el fons no és un debat sobre els casinos o el joc o el model econòmic, és també un debat sobre els límits de la llibertat.