4/2: La llengua sí que importa

Algun dels problemes que va tenir la gala dels premis Gaudí de diumenge té a veure, a parer meu, amb un dels mantres que s’han instal·lat en el debat català des de fa un temps. Un mantra que diu que la llengua no és important. Que el catalanisme no s’ha de preocupar especialment per la qüestió de la llengua, sinó que més aviat l’ha de deixar de banda per créixer en sectors castellanoparlants. És sota els efectes d’aquest mantra que, posem per cas, es pot triar per fer de presentadora d’una gala en català una persona amb moltes virtuts, però que no sap parlar català o, en qualsevol cas, no pot reproduir còmodament en català les improvisacions que fa amb gràcia i espontaneïtat en castellà. I s’ha de construir tot un joc de veus en off per dissimular-ho. Personalment, crec que la llengua sí que és important i que un dels grans objectius del catalanisme és vetllar per la dignitat, la presència i la força cultural del català, amb un respecte absolut pel castellà. La llengua no és indiferent, purament accessòria. Si la llengua ens és igual, donarem la raó a Javier Cercas quan diu que això del catalanisme és només una qüestió de peles. Crec que no té raó. Però hi ha sectors del catalanisme que sembla que hi estarien d’acord.