18/2: Els pares no són responsables del que facin els seus fills (adults)

I els fills no hereten les responsabilitats dels pares. Ni un germà és responsable del que faci un altre. Quan vaig veure la foto de Carnaval amb uns nois disfressats de municipals de Barcelona amb un test al cap, ho vaig trobar horrorós. Pitjor que de mal gust. Després he sabut que un dels nois és fill d’un candidat a les eleccions municipals de Mataró. Continua semblant-me horrorós. Però no entenc que ell n’hagi d’assumir una responsabilitat política. La responsabilitat és del fill. Excepte si en allò que fan els parents s’hi ha tingut alguna cosa directa a veure, per acció o omissió. La responsabilitat és individual. No es jutgen -políticament ni moralment tampoc- famílies ni ciutats ni pobles ni col·lectius. Es jutgen persones. Una per una. Cadascú és i s’ha de fer responsable dels seus actes. M’agradaria més veure la disculpa del noi que es va disfressar que no pas la del seu pare, excepte en el cas impossible que fos el pare qui l’hagués comminat a disfressar-se. És un exemple. Perquè hi ha una certa tendència a jutjar en paquet: famílies, col·lectius, partits, grups. I cadascú és responsable del que ha fet ell. No del que fan o deixen de fer els altres, per pròxims que siguin.