12/2: En política cal saber triar l’adversari

En la seva compareixença al Parlament, el president Mas va triar Sánchez-Camacho, i li va dedicar rèpliques personalitzades, va acceptar el cos a cos amb ella i va generar titulars específics. Certament, Sánchez-Camacho ho va buscar, amb un to dissenyat per provocar-ho. Però Mas també es podia enganxar amb altres membres de la comissió i va preferir un to d’un cert fair play. Cal triar quin adversari és el que més et convé, perquè és més feble, perquè té els peus de fang o perquè enfrontar-t’hi té més rendiment entre el teu electorat real o potencial. El PP té algunes d’aquestes característiques. A Mas li va bé situar-se als seus antípodes, són el partit que governa Espanya i ho tenen magre per presentar-se com els líders del puritanisme. Altres partits buscaven Mas com a adversari, però Mas va triar el PP. I que ningú s’escandalitzi perquè això tingui un punt d’estratègia política o fins i tot electoral. Tota l’actuació de la comissió està prenyada fins al moll de l’os d’aquesta lògica, per part de tothom. A pocs mesos de les eleccions, la comissió forma part essencial de la campanya electoral. Tothom hi va a presentar el seu millor perfil o el que creu que més li convé. Fins i tot Sánchez-Camacho, encara que sembli mentida.