14/2: Si el referèndum és impossible, per què els preocupa tant?
El PP i Ciutadans han pactat oposar-se amb contundència a un referèndum a Catalunya. I es queixen del poc entusiasme amb què s’hi oposa el PSOE. És sorprenent. Figura que la seva posició de tota la vida és que el referèndum és del tot impossible, que no n’hi haurà mai, que és un deliri dels independentistes. Doncs si tan impossible és, ¿per què cal dedicar tantes energies a oposar-s’hi? Sí, ja sé que hi ha una trampa. Posar èmfasi en el rebuig al referèndum és una manera d’atiar el patriotisme espanyol contra Podem i, d’esquitllada, contra el PSOE. Però els pot ser contraproduent: si adverteixes dramàticament contra un perill, necessites fer creure que aquest perill és real. I, a base de dir-ho, acaba esdevenint per a tothom una cosa imaginable, possible. Tanta solemnitat en els pactes en contra ajuda a col·locar el referèndum en l’imaginari dels que hi estan a favor, dels que hi estan en contra i dels que s’ho miren des de fora. Si el PP i Ciutadans s’hi enfronten, estan dient que el veuen ben possible, encara que ells no ho creguin. O potser sí que ho creuen. Potser sí que temen que l’opinió pública catalana, sobretot la internacional i fins i tot potser l’espanyola, el facin inevitable.
