10/1: L’atemptat de París ha fet sospitós l’islam

M’explico. Si demà algú fes una massacre al crit de “Visca Catalunya” (i abans s’haguessin estavellat avions contra gratacels i posat bombes en trens també en nom de Catalunya), el catalanisme esdevindria inevitablement sospitós. La nostra feina com a catalanistes seria no tant escandalitzar-nos perquè això pogués alimentar la catalanofòbia sinó demostrar amb arguments i amb actituds que aquestes accions violentes no són conseqüència del catalanisme, sinó en tot cas d’una lectura perversa, i que existeix i és majoritari un catalanisme pacífic i democràtic. Abans dels atemptats, la sospita seria prejudici. Després del atemptats, la càrrega de la prova (moral, no pas legal) cauria damunt dels catalanistes. Si no aconseguíssim desmarcar-nos-en d’una manera convincent i demostrar l’existència majoritària d’un catalanisme democràtic, algú acabaria dient que el catalanisme -o la lectura present majoritària del catalanisme- porta a l’interior el germen de la violència. No és una hipòtesi: ETA va convertir en sospitós tot el nacionalisme basc, i per a alguns (encara ara!) en culpable. Quan ets sospitós, és a tu a qui toca moure peça. Benvinguts els que, des de l’islam, mouen peça. Tant de bo se’n surtin.