31/1: Si el PSOE tem Podem, val més que hi pacti

Si el PSOE creu que Podem és un fenomen conjuntural, de poc gruix i futur escàs, amb poques possibilitats de disputar-li l’hegemonia en l’espai de les esquerres, el millor que poden fer els socialistes espanyols per als seus interessos és pactar una gran coalició amb el PP, obtenint les màximes quotes de poder possibles i reforçant així la imatge de partit responsable i centrista. Però si el PSOE creu que Podem és un perill per a la seva hegemonia, si creu que hi són per quedar-se, que es pot produir una evolució a la grega en l’espai de les esquerres i que Podem acabi menjant-se l’espai de la socialdemocràcia, llavors el millor que pot fer és pactar-hi. Perquè si és així i no hi pacta, li ofereix el monopoli de l’oposició, li aboca tots els descontents, es nega ell mateix com a alternativa. El PSOE només pot pactar amb el PP si se sent molt fort. Si no s’hi sent, si se sent amenaçat, atreure Podem al terreny —per a ells incòmode— de la governació, el compromís, la renúncia i el pactisme, en el qual el PSOE es mou molt millor, és fer a Podem l’abraçada de l’ós, que mata abraçant. És una vella màxima de la política: no es tracta de pactar amb els amics, sinó amb els adversaris.