27/1: Què n’hem de fer, de Cristiano Ronaldo?
El davanter del Madrid és un gran futbolista. I encara seria millor si el futbol fos un esport individual, amb una pilota en exclusiva per a cada jugador. Però fins i tot per a un esport d’equip, Cristiano Ronaldo té qualitats. El problema és que un futbolista, en l’era mediàtica, és també un personatge públic. Cristiano és un mal personatge. Arrogant, primari. No és una percepció del meu antimadridisme. No tots els jugadors del Madrid són així, i alguns en tenim, al Barça. (El meu antimadridisme es limita a constatar que al Madrid n’hi ha hagut més.) Al futbol, al Madrid i a ell mateix li hauria anat bé que s’exaltés el bon futbolista i s’intentés frenar el mal personatge. O que el personatge s’exhibís per discoteques, vaixells i lliuraments de premis, però no al camp. Doncs resulta que el personatge salta a la gespa: acumula ja cinc ocasions en la Lliga cometent el més imperdonable dels pecats, agredir sense pilota. Una per partit, últimament. Se’m dirà que el busquen. Però sempre el troben. I el problema és que no li ha valgut ni una targeta groga (no ja les cinc vermelles). Aquesta impunitat del personatge està matant el futbolista. A ningú altre se li hauria permès. A ell li fan la mala jugada de permetre-l’hi.
